El Bard Negre

XXVI- EL BARD NEGRE.

En la taverna del DEU PIXES es reunia; millor dita; ens reuníem; la classe més selecta i més variada d'espècimens arcans i ancestrals de la transició i inclús d'abans.

La primera i genuïna; entre la vida normal i l'existència aparentment eterna.

La naturalitat amb què ens ajuntàvem a augmentar el grau de colesterol i la massa corporal mitjana, insultant al poder establit SEMPRE; junt amb l'acreixement de la capa de greix hepàtic capsular i sucosa; incrementada pel suc espirituós dels tonells paradisíacs i tropicals de la seua cava florida i estable; ens feia ens eterns, éssers de la vida en la terra, en l'asfalt, i fins i tot en l'arena del desert de la platja; poblada però perduda en la perpètua indiferència de l'autosuficiència i de l'autodependència.
En l'arena del desert tan plena de vida silvestre i salvatge davant de la lupa de l'observador més avesat.

- Demà tenim festa de la bona.
VAGABUND- Podríem prendre'ns-ho amb calma per una vegada.
- Demà és l'aniversari del DEU PIXES. Dia solemne. Tradicionalment l'acompanyem des de molt prompte en la matinada des de sa casa, i el protegim de les inclemències del temps baix pal·li.
Li diem que és pel mal temps.
No sé si saps que a un més que General del Segle XX, li portaven baix pal·li en les ocasions excepcionals.
VAGABUND- El sabia, però; tu et creus de veritat que el DEU PIXES no el sap ?.
- Preferisc no contestar-te.
Bo, certament; per la cara de satisfacció que posa, i a pesar del molt comunista que puga ser…o semblar...a qui no li agradaria ser un Dictador per un dia ?, i inclús molt millor; per un dia a l'any !.
VAGABUND- En realitat jo millor diria; a qui no li agradaria ser Monarca ?; i de tant en tant, una vegada a l'any, ser humà…normal.
- Al Rei ningú el critica per ser-ho, però al Dictador sí; i això tenint en compte que el Rei ho és per la gràcia de Déu segons es diu; o per la loteria; i el Dictador ho és pels seus collons, i els d'uns quants més, amb fonamentals interessos pel mig.
VAGABUND- Quin mèrit té ser Dictador !.
- En cert sentit, més que el de ser Rei.
VAGABUND- Com algú de l'indiscutible talent del DEU PIXES ?...t'ho dic perquè conec els seus escrits, la major part dels seus poemes; les seues xicotetes obres de teatre; fins i tot fragments de la seua novel·la inacabada: Els pets de l'altre…que tu m'has mostrat i jo he llegit amb tant d'interés. Com és possible que eixe intel·lectual puga ser comunista ?.
- Abans que res, amic; EL DEU PIXES és un idealista, encara creu en la bondat de l'home i en la capacitat que la veritat sorgisca i prevalga, encara que només siga per un dia.
VAGABUND- Collons !. Quin tipus tan optimista !.
- Pensa que els diners provocaran l'autodestrucció del sistema capitalista en algun moment, i per això, i per la seua creença cega en què els propis milionaris acabaran ofegats en paper moneda banyat en vi; la major part de nosaltres confiem tots els nostres estalvis als barrils del DEU PIXES, amb la confiança que mai s'apoderarà del verí que de segur segons ell, acabarà amb tot el capital i amb els peons i fins amb els prohoms que el controlen i dominen.
VAGABUND- Per què em contes que tots; tota la gent que periòdicament vós reuniu; guardeu tots els vostres diners en els tonells del DEU PIXES ?.
No comprenc com pots fiar-te d'un quasi desconegut com jo.
- Tu ja no eres un desconegut per a mi. Tu ja eres com el meu germà.
A mes; no estalviem tots els nostres diners ací;…encara que sí la major part.
Necessitava a algú com tu al meu costat. Algú amb qui compartir les meues vivències, les meues idees, els meus pensaments més íntims; tenint la completa certesa de ser comprés, igual que sé que el que tu em contes ho entenc perfectament, tal com si ho visquera jo mateix o a mi també m'haguera succeït.

Quasi sense adonar-se es trobaven a les portes de la taverna.

- Una vegada arribem ací amb el pal·li, el DEU PIXES es transforma en joglar, en bard; i només després de sentir el nostre himne, ix a inaugurar l'esdeveniment, precedit dels cants oxidats del turuta.
El BARD NEGRE interpreta el nostre himne poètic, religiós i patriòtic…només amb la seua veu, amb el seu to melancòlic i metàl·lic, ferruginós i necessàriament mortal.
Ningú sap qui és el BARD NEGRE; almenys jo desconec la seua identitat.
VAGABUND- Pensava que éreu tots amics, que vos coneixíeu tots.
- El BARD NEGRE va aparéixer un dia de repent, en una celebració de l'aniversari del DEU PIXES i ens va deixar subjugats a tots per la bellesa de les seves creacions poètiques.
VAGABUND- I tots vau creure que algú; o que tots el coneixíeu.
- Sí, exactament, això va ser el que jo vaig pensar la primera vegada que va sorgir de sobte; que tots el coneixien menys jo.
VAGABUND- I com t'expliques que haja aconseguit tal notorietat entre vosaltres ?; fins al punt de preinaugurar el certamen poètic anual.

El DEU PIXES va eixir a la nostra trobada i ens va abraçar a tots dos d'una sola vegada; com una mare que acabant d'haver parit als seus rebrots, els vol alletar d'un sol colp de mamella a ambdós i al mateix temps.

DEU PIXES- Vos estava escoltant amics.
El BARD NEGRE s'ho ha guanyat a pols. El nostre himne és seu,…és el seu…ja que ell el va crear; la nostra forma secreta de comportar-nos i de criticar allò que s'ha establit, és, no sols obra meua, sinó també del BARD NEGRE; per això ell recita l'himne preinaugural i jo inaugure el concurs.
Per cert. Espere un poema teu VAGABUND.
Sé que eres periodista i que no et falta vèrbola; i que adores les dones, com tots nosaltres.
Vos espere al cante del gall…

El DEU PIXES va tancar la seua taverna i s'en va anar amb un aire i un tarannà d'energia renovada.

VAGABUND- És un personatge fascinant eixe BARD NEGRE.
- I què em dius del DEU PIXES ?.
VAGABUND- No seran el mateix ?.
- No !. Encara que ho pogueren paréixer. Però físicament és impossible.
Et diré encara més, crec que el BARD NEGRE, comprén més de cent personalitats diferents, inclús mils…o tal vegada centenars de mils al mateix temps.
Tot depén del punt de vista de l'observador.
Cada any té un to de veu distint; el seu timbre no és el mateix; fins a la seua estatura canvia d'any en any; la seva corpulència, la seua bravura…
El BARD NEGRE representa tal vegada; allò que a tots ens agradaria ser una vegada a l'any, però que no podem atrapar en la nostra vida real; per no atrevir-nos, per fer-nos vergonya que ens vegen desenvolupant un paper divertit i agut; quan la nostra vida és monòtona, avorrida i responsable. A la força…
Per no voler mostrar als altres que també som persones, encara que vullguem que tots ens vegen amb una imatge fixa, adequada i en correlació amb el nostre paper en la vida real, i al manifestar-nos com a animals humans, divertits, alegres; es podria trencar eixa idea d'una imatge perfecta per al paper que executem dia rere dia.
VAGABUND- Mai li heu vist el rostre ?.
- Quina importància té el seu rostre, quan totes les nostres fascies es dibuixen i es projecten a través de l'expressió verbal del BARD NEGRE ?.
El fet de mai haver-li vist la seua cara; fa que el seu anonimat engrandisca el seu mite i la seva fortalesa en el nostre record.
Apareix sempre a la mateixa hora i amb la mateixa facilitat desapareix sempre a hora distinta.
El BARD NEGRE és la figura que tots volem ser i representar quan aconseguim descobrir el sense-sentit de tot el que ens rodeja ara.
Sens dubte, el dia de l'aniversari del DEU PIXES, és superior a qualsevol carnestoltes terreny.
VAGABUND- Moltíssima gent tindria el gust de ser el BARD NEGRE, encara que només fos per una vegada, per a sentir-se el primer protagonista anònim de la festa i rebre afalacs, aplaudiments i signes d'admiració de tota la gent que hi haja al teu voltant, que és amiga i sincera, respectuosa i receptiva amb els teus missatges, amb els teus versos i amb els teus sentiments i vivències personals.
- Per això crec que cada any és una persona diferent, que paga encantada el dret a ostentar el càrrec de BARD NEGRE.
VAGABUND- Al cap i a la fi, la veritat és que és un càrrec.
- Càrrec pel qual tots pagaríem encantats el preu que fóra, per representar.

El dia sant havia arribat; i amb ell, un nou aniversari del nostre entranyable DEU PIXES; i precedint-li; el BARD NEGRE; el millor del nou any; l'únic.

BARD NEGRE- Pren un gran glop de negre i comença a recitar l'himne dels mortals:

ERA MORT I CONSCIENT !;
i la seua lucidesa perspicaç,
per damunt de la mort sobrevivia.

TOTS- Absent !.

Trencaven la seua soledat ara;
En metamorfosis les seues larves,
els cucs, els bacteris, les hifes...
Romana i ancestral orgia.

TOTS- Companyia !.

Era mort i conscient;
Mes la seua lucidesa, perspicaç
a la mort sobrevivia.
El seu juí suprem i assenyat,
indestructible, veloç, llibertari;
Volador, escapador, acorralat,
Que fugir dels murs volia.
Condemnat, angostament assetjat.

TOTS- Alliberat !.

Destruïx aqueste gran ens corrupte,
devora'l, desposseïx-lo de carns,
nodrix de les seues essències els fangs,
acaba amb aquesta cruel condemna.
I que ni dels seus ossos retalls
en queden; envellits rancis o pelats.
Suplici, condemnació; culmina !...

TOTS- A la cantina !...
QUE NO QUEDE EMPREMTA DE CAP PERSONA EN LA TERRA !.


COCOBOLO ESPAÑOL TM