Cercador
El bar, ara és de la Lisa
Un relat de: Bonhomia-Però ho va fer, ella?
-Si, si, ho va fer, ella.
-Però el què?
-Doncs allò, ja saps.
-Allò?
-Si.
-I què és, allò?
-Allò de la cova.
-Però... s'hi va ficar dins i... és veritat, el que m'has explicat?
-Si, si, s'hi va masturbar.
-Però... davant dels excursionistes?
-Si, exacte.
-I ells què van fer?
-Doncs mirar-s'ho dissimuladament, amb vergonya, segons em va explicar la Lisa.
-I va quedar satisfeta?
-És clar, allò era el que desitjava, masturbar-se davant d'unes quantes persones.
-I t'ho va explicar amb ets i uts?
-Si, és clar.
-Doncs jo ho trobo una mica bèstia.
-És el que ella volia, no?
-Si... però... se'n va anar sense més ni més?
-Va dir adéu i se'n va anar.
-Caram amb aquesta Lisa.
-Si, però això que fa ella ho fan moltes dones.
-Vols dir que ho ha tornat a fer?
-Un parell de vegades.
-A la mateixa cova?
-No, allò era a la Vall d'Aran. M'ho va explicar per telèfon. Ara s'ho ha fet en dues platges nudistes.
-I no l'han feta fora?
-Les dues vegades. Va ser massa exagerat.
-I està bona?
-Que si ho està? Molt!!
-I per què té aquesta necessitat?
-Doncs perque l'excita més que el sexe en contacte.
-Doncs una cosa bona més que ens perdem, Ricky.
-Si. Jo li he demanat diverses vegades, però no hi ha hagut manera.
En aquell moment, va entrar una dona amb una pistola.
-Tothom amb les mans aixecades!!! I a qui tingui l'osadia de no fer-ho, que no dubti que me'l carrego!!! Treu els diners, merda de cambrer!!!
-Lisa!!
-Calla, Ricky, o et mato ara mateix!!! Ja saps que no tinc contemplacions, a l'hora de...
La Lisa, després d'un moment de desconcert de tota la gent del bar, va deixar la pipa al terra, es va abaixar la faldilla negra i les calces blanques, i es va començar a masturbar.
La gent es va quedar realment perplexa, alguns van aprofitar per fugir, però la majoria es van quedar gaudint de l'espectacle. L'escena havia passat a ser còmica.
-Aquí té els diners, amable senyoreta.
La Lisa va agafar els diners i va començar a refregar-se'ls pel cony.
-Però senyoreta, no els hi serviran de res...
-Calla i mira, idiota!!!
El pobre cambrer es va enretirar dos metres i va obeïr, mentre entraven dos clients. També es van quedar perplexos. Però quan van veure la pistola al terra...
-Seieu en aquella taula o us disparo!!!
Després de masturbar-se cinc minuts més, es va acostar al cambrer i li va fer empassar els bitllets plens de flux vaginal, aquest es va ennuegar força, però després ho van solucionar amb força aigua.
-Si dieu una paraula a la policia, no hi ha més espectacle!!!
La Lisa es va apujar la faldilla i les calces, va recollir la pistola, se la va introduïr a la part alta de la faldilla i va marxar tranquil.lament, com si no hagués passat res.
Comentaris
-
és graciós[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 25-09-2008
s'ha de reconèixer, tot i que al final perd el ritme del començament, els diàlegs llargs ja ho tenen això.
I aquest "si" que repeteixes un cop i un altre al principi, si no m'erro va així "sí", amb accent, però peccata minuta.
Ferran
-
No sé què dir-te...[Ofensiu]Unicorn Gris | 25-09-2008 | Valoració: 8
En la primera meitat m'havia agradat bastant, hi trobava una certa elegància, em recordava el conte castellà de La Celestina...
... però a la segona... ja no hi he vist la gràcia, en la "porcadeta" de la Lisa... Ja no m'ha agradat tant, sincerament.
Et poso una nota mitjana, i ho deixem estar.
Salutis!! -
Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
Sor-pre-nent[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
M'has deixat com si estigués veient la Lisa al bar: bocabadat.
Genial relat, humor i erotisme alhora. Gràcies, d.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513831 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA