El bar, ara és de la Lisa

Un relat de: Bonhomia

-Però ho va fer, ella?
-Si, si, ho va fer, ella.
-Però el què?
-Doncs allò, ja saps.
-Allò?
-Si.
-I què és, allò?
-Allò de la cova.
-Però... s'hi va ficar dins i... és veritat, el que m'has explicat?
-Si, si, s'hi va masturbar.
-Però... davant dels excursionistes?
-Si, exacte.
-I ells què van fer?
-Doncs mirar-s'ho dissimuladament, amb vergonya, segons em va explicar la Lisa.
-I va quedar satisfeta?
-És clar, allò era el que desitjava, masturbar-se davant d'unes quantes persones.
-I t'ho va explicar amb ets i uts?
-Si, és clar.
-Doncs jo ho trobo una mica bèstia.
-És el que ella volia, no?
-Si... però... se'n va anar sense més ni més?
-Va dir adéu i se'n va anar.
-Caram amb aquesta Lisa.
-Si, però això que fa ella ho fan moltes dones.
-Vols dir que ho ha tornat a fer?
-Un parell de vegades.
-A la mateixa cova?
-No, allò era a la Vall d'Aran. M'ho va explicar per telèfon. Ara s'ho ha fet en dues platges nudistes.
-I no l'han feta fora?
-Les dues vegades. Va ser massa exagerat.
-I està bona?
-Que si ho està? Molt!!
-I per què té aquesta necessitat?
-Doncs perque l'excita més que el sexe en contacte.
-Doncs una cosa bona més que ens perdem, Ricky.
-Si. Jo li he demanat diverses vegades, però no hi ha hagut manera.
En aquell moment, va entrar una dona amb una pistola.
-Tothom amb les mans aixecades!!! I a qui tingui l'osadia de no fer-ho, que no dubti que me'l carrego!!! Treu els diners, merda de cambrer!!!
-Lisa!!
-Calla, Ricky, o et mato ara mateix!!! Ja saps que no tinc contemplacions, a l'hora de...
La Lisa, després d'un moment de desconcert de tota la gent del bar, va deixar la pipa al terra, es va abaixar la faldilla negra i les calces blanques, i es va començar a masturbar.
La gent es va quedar realment perplexa, alguns van aprofitar per fugir, però la majoria es van quedar gaudint de l'espectacle. L'escena havia passat a ser còmica.
-Aquí té els diners, amable senyoreta.
La Lisa va agafar els diners i va començar a refregar-se'ls pel cony.
-Però senyoreta, no els hi serviran de res...
-Calla i mira, idiota!!!
El pobre cambrer es va enretirar dos metres i va obeïr, mentre entraven dos clients. També es van quedar perplexos. Però quan van veure la pistola al terra...
-Seieu en aquella taula o us disparo!!!
Després de masturbar-se cinc minuts més, es va acostar al cambrer i li va fer empassar els bitllets plens de flux vaginal, aquest es va ennuegar força, però després ho van solucionar amb força aigua.
-Si dieu una paraula a la policia, no hi ha més espectacle!!!
La Lisa es va apujar la faldilla i les calces, va recollir la pistola, se la va introduïr a la part alta de la faldilla i va marxar tranquil.lament, com si no hagués passat res.

Comentaris

  • és graciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-09-2008

    s'ha de reconèixer, tot i que al final perd el ritme del començament, els diàlegs llargs ja ho tenen això.
    I aquest "si" que repeteixes un cop i un altre al principi, si no m'erro va així "sí", amb accent, però peccata minuta.

    Ferran

  • No sé què dir-te...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-09-2008 | Valoració: 8

    En la primera meitat m'havia agradat bastant, hi trobava una certa elegància, em recordava el conte castellà de La Celestina...

    ... però a la segona... ja no hi he vist la gràcia, en la "porcadeta" de la Lisa... Ja no m'ha agradat tant, sincerament.

    Et poso una nota mitjana, i ho deixem estar.

    Salutis!!

  • Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 24-09-2008

    ARQUITECTURA VISUAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix



    d.

  • Sor-pre-nent[Ofensiu]
    deòmises | 24-09-2008

    M'has deixat com si estigués veient la Lisa al bar: bocabadat.

    Genial relat, humor i erotisme alhora. Gràcies, d.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.