El banc

En el banc on ja no sentia no hi toca el Sol, m'hi assec i se'm treu el fred. Tot és massa senzill ara, però segueixo aquí, protegint-me del fred amb el meu propi cos. És absurd.
Seca, blanca, com si formés part del banc on vaig deixar de sentir.
Ja no plou però el Sol continua amagat, és un clima absurd. Preferiria morir-me de fred, mullada per la pluja de qualsevol.
Em protegeixo del fred, em menteixo a mi mateixa pensant:"No hi ha fred". Però n'hi ha, i quan noto una mica d'humitat, avís de pluja, de melanconia, deixo de mentir-me. I ara torno a tenir fred.