El banc de les noies

Un relat de: Epicuri

Us reuníeu totes allà
Quina vida més intensa!
Emocions, riures i empentes
Mare tu,tu,tu,tu,tu i jo...
jo que hi faig? no hi conto
tants sols sóc un xaval.


Crits del pare. quin marró!
què li passarà al senyor?
què has fet? què no has fet?
què hi falta. qui s'ha xivat!
com ho sap? Calen culpables!
tu mateixa. T'ha tocat.

Sabeu aquella tan bona?
aquella tan maca, que sé jo...
Les emocions gronxen el vaixell Pirata
la gàbia a la proa, sens cinturó.

Poemes cançons, cultura viva de maltractaments.
Crits i acceptades submissions.
qui pararà la taula? qui anirà a comprar? d'això qui s'encarregarà?

L'hereu la veu alça
reparteix raons i mastegots.
Burru! Ja no hi han hereus a casa!
Es de les dones la revolució.

Però a cops i crits d'antics badanes
canten baralles vanes
sense gaires solucions.

A la cambra de les dones, la vida dóna saltirons. Són temps moderns entera't
Olles, grills, grillets i patacons.
Ara seran les dones, les que porten pantalons

Però la "realitat" es toçuda, els quartos s'omplen de raons. Al xaval han fet fora,
ja es un home!encara que no vulgui ser senyor.

La família patriarcal es tanca en banda.
Es la economia estúpid, de la globalització.
No hi ha dones ja a la cambra, ni bancs ni xavals, ni altres cançons. No més vells, hipocresia, disputes i moltes, moltes raons.

Comentaris

  • Sobre noies i dones[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-05-2008

    Vaja, vaja! Has aconseguit una bona barreja de poesia àgil, crítica social, referents històrics, escena costumista, retrat familiar, bona mostra d'ironia fina, assortiment d'indirectes ben directes, missatge per a qui el vulgui entomar, ... en resum: has escrit un poema divertit, satíric i actual.

    Per al·lusions, i per correspondre d'alguna manera a la bona estona que m'has fet passar i els somriures que m'has regalat, em prenc la llibertat d'oferir-te un relat que em sembla que trobaràs proper ( i espero que divertit! ) al teu: Quina ràbia!.

    T'envio una abraçada gens hipòcrita, ben sincera, i de les que t'engloben tot sencer si vols rebre-la,
    Unaquimera

  • Trobo...[Ofensiu]
    Nurithy | 23-05-2008

    que has volgut innovar molt. el poema té bon ritme i l'estructura sobta molt. Tot i així es conserva una ritma que dona força i acompanya aquest cant; un cant que mostra que el temps estan canviant.

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426134 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com