EL BALNEARI

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La tia Sofia era germana de la meva àvia i una mica pera punyetes. Una vegada va decidir anar a un balneari juntament amb la seva germana petita.
Un cop inscrites i allotjades al balneari es va començar a queixar per tot. Que si el menjar no era bo, les infermeres unes soques el metge un sòmines i va anar també a la noia de la recepció i li va preguntar.
- Senyoreta són eficaces les aigües d'aquest balneari?
La noia educadament li va contestar.
- Si senyora, clar que per segons quines enfermetats.
- Pot posar algun exemple va dir la tia?
Clar que si, va dir la noia molt educadament.
- No fa gaire va venir una parella, el senyor anava en cadira de rodes i semblava molt malalts, la senyora l´havia d´ajudar en tot.
- Va fer servir totes les nostres instal·lacions i al cap de quinze dies , varen marxar els dos en bicicleta que varen pispar a l´entrada i sense pagar el conte, cal dir ens va deixar la cadira de rodes.
- Fixis si són miraculoses aquestes aigües!!!!
La tia, no va dir res i seguida de la seva germana que reia per sota el nas molt digna va anar a una sessió a la piscina.

Comentaris

  • Transparència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-05-2018 | Valoració: 10

    El teu escriure és transparència pura. Sembla que les parets de casa em deixin escoltar les veïnes de la casa del costat. Quotidianitat, proximitat, versemblança, realitat o imaginació, però credibilitat al cap i a la fi. I sempre amb un sentit de l'humor molt fi. Ai senyor, quanta gent estafadora hi ha per aquests mons de Déu! Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • las tietes![Ofensiu]
    Endevina'm | 22-05-2018

    Molt bon relat Montserrat! Una anècdota molt ben portada i rematada. M'imagino la cara de bleda de la tieta escoltant la noia amb aquella història. Ara cal saber si la creu, o si la noia sap que els de la cadira de rodes eren dos estafadors!

    Bona feina!

    Ferran

  • Divertidíssim[Ofensiu]
    brins | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Com m'agradaria poder anar a aquest balneari i treure'm uns quants anyets de sobre...
    Molt bé, Montserrat,has aconseguit que el meu esperit somrigui durant tota la lectura d'aquest relat. Gràcies.

    Pilar

  • Boníssim[Ofensiu]
    Materile | 18-05-2018 | Valoració: 10

    Un relat curt però contundent: molt bo!!!
    Una abraçada
    Materile

  • HAHAHA[Ofensiu]
    Karin | 12-05-2018 | Valoració: 10

    Un relat que curiosament podria ser cert els anys primers del segle passat.

  • Divertit[Ofensiu]
    edelfa | 11-05-2018 | Valoració: 10

    Els teu escrit es molt divertit. Respecte els teus comentaris m,afalaguen. El k fa de la meva historia inreressant crec k el meu avi va cobeixer de veritat en gaudi. Malauradament o x fortuna , ja k sibo no seriem aqui ja que molts dels nostres besavis eran de cases d,hospici

  • Sirenes d'aigua.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 10-05-2018 | Valoració: 10

    Abans anaven als balnearis a fer salut, ara a estudiar i tal volta a lligar... El meu avi se n'anava tres mesos a Sant Hilari Sacalm a reposar i prendre les aigües vitalitzadores com ara la de la Font Picant. Jo no sé pas si li va guarir cap mal. El que si sé és que va morir força vell. Quina gràcia, el tarannà, d'aquestes velletes de la teva família.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.