El ball

Un relat de: angela nin

EL BALL

La trompeta sonava,
el seu so suau ens envoltava,
els peus seguien el ritme,
i balancejant-nos d'un costat a l'altre
els nostres cossos s'apropaven.

La trompeta continuava sonant.
Se li va afegir un clarinet.
El seu so pausat i lent,
ens seguia envoltant,
i els nostres cossos
cada cop més s'anaven apropant.

La musica era dolça i encisadora,
la cadència del ritme
cada cop més sensual,
les galtes, frec a frec,
i els nostres cossos,
es van fondre en una abraçada
i en semblaven un de sol.

La excitació del moment
ens va desfermar el desig i la passió,
i escoltant aquella música,
ens vàrem enamorar.
I al ritme de la trompeta,
al ritme del clarinet,
amb un balanceig suau,
vàrem fer l'amor tu i jo
en aquella sala de ball..

Comentaris

  • Descobrir[Ofensiu]
    Josep Ventura | 14-08-2012 | Valoració: 10


    la poesia que s’amaga en el ball, en fet tan meravellós com
    llegir un bon poema.
    Molt bonic.
    Salutacions
    Josep

  • ballant[Ofensiu]
    Brígida Balcells i Puigdevall | 14-08-2012 | Valoració: 10

    i sense pretencions
    que maco angela
    i amb una poesia
    els meus no t'agradaràn

    Brígida

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: