Cercador
El ball del tinent
Un relat de: Thormall- Compartir:
en temps com aquests,
sento un animal a dins,
burxo els límits,
asenyalo el meu territori
He de cantar i cantar
perquè segueixi la cançó,
i que em cremi per dins
fins a les cendres
Ballo sota la llum lila,
el meu cor brut
guspireja com una estrella moribunda,
com allò que vol ser i ja no és
No tinc res a dir i res diré,
clar és el somni i clara és l'habitació,
rondant borratxo
somric al no-res
Executo en fred
aquest glaç que em crema,
l'acte suprem d'amor,
avall,
avall.
Comentaris
-
Fas patir[Ofensiu]Mena Guiga | 19-02-2012
He llegit els teus relats i entenc com si no et valoressis prou. Només pel fet de com escrius...posa't una medalla!
A mi també m'agrada parlar de les estacions i de la natura. Em fixo en els arbres esberlats, en els colors i les coses dels camins.
Som uns quants i quantes que mirem amb ulls diferents, tot i que ningú és ni sent igual. Impossible. -
Merci Carles[Ofensiu]Thormall | 31-12-2011
Gracies per les teves paraules, Ferran. Òbviament aquest poema té unes claus que et desllorigarien aquest poema. Crec que és bo mantenir la incògnita, perquè moltes vegades les parts irresolutes tenen un encant, un misteri que cal que es conservin. Salutacions
-
Molt críptic[Ofensiu]Carles Ferran | 29-12-2011
Poema molt críptic, difícil de copsar-ne el sentit, el significat. Tanmateix, amb metàfores i descripcions molt potents, amb una gran força poètica (burxo els límits, assenyalo el meu territori, executo en fred aquest glaç...). Però jo, al menys, no li trobo significat ni cap relació amb el títol (també força atractiu).
Les mans lligades ja és més entenedor, i les paraules segueixen tenint una força difícil d’aturar. Benvingut.
