EL BALCÓ II

Un relat de: jovincdunsilenci
EL BALCÓ II

Del balcó ja no queda
ni tan sols una flor.
La barana nua
es retalla contra la foscor,
i una lluna.

Tremola l’aire i retruny
contra el ferro del dolor.
Sense tocar-lo,
agitant la pena
que la barana muda i freda
m’ensenya.

L’alegria verda, blanca, blava i vermella
li ha donat a la lluna
una pena negra.
Ens mirem als ulls
i no entenem el balcó
Sense tu.

Sense geranis
ni campanetes blaves
ni violetes ni llum…
Quina blancor escamparà la lluna?
Quina desil·lusió de besos de plata sense rosa ni remor?
Sense gessamí ni herba-sana
Que farà l’aire que passa?

Aire, llum,
no mireu, no acaroneu, no passeu, no queda res.
Atureu-vos!
Ningú no vol mirar
el buit sense tu.
Ningú no vol que li arribe
L’angunia inodora de l’aroma.


Abans molt pocs sabien,
del jardí i de tu.
Ara el silenci gira els ulls
contra la buidor de la barana negra.

Comentaris

  • Malaltia i mort[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-10-2016

    Quina tristesa si un dia sortim al balcó i no recordem qui és el que ens mira des del carrer. Fa por saber que un dia ja no hi serem i el balcó no serà més que una tomba buida sense la nostra ànima florida...
    Impressionants els dos poemes.
    Gràcies una vegada més pel teu temps i per compartir.

  • Bellíssim[Ofensiu]
    brins | 18-07-2015 | Valoració: 10

    Un poema ple d'amor i de tristesa. M'ha emocionat i m'ha dut molts records...

    Una abraçada,

    Pilar

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-04-2015 | Valoració: 10

    Tu tambe expreses molt be sentiments
    Gracies per felicitar
    Ens veiem
    Montse

  • El balcó sense tu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-04-2015 | Valoració: 10

    Si no hi ha la persona que rega les flors del balcó, si no hi ha qui olori les flors del balcó, si el balcó només és barana de ferro i no hi ets tu, per què haig d'obrir la porta del balcó? Una abraçada i felicitats per aquest poema bellíssim i trist.

    Aleix

Valoració mitja: 10