El 7 de gener: feliç any nou.

Aquest matí es va donar una dutxa, va esmorzar qualsevol cosa, es va posar la camisa blanca, pantalons foscos, sabates negres desgastades. Es va posar l'abric, va agafar una bossa del súper i va sortir corrents per la porta. Va entrar, va saludar, va entrar per una altra porta, va treure de la bossa el davantal negre llarg fins els genolls i va sortir amb ell posat per la porta. Va servir alguns cafès, donuts, entrepans, va apretar diverses vegades el botó de la màquina de tabac, va revisar dues vegades el rotllo del paper de vàter, va fregar plats, va donar el canvi de molts bitllets de 5 euros, va parlar amb el noi nou, va mirar el rellotge: encara faltaven algunes hores. Va seguir servint cafès, algun donut, entrepans, va tornar a fregar els mateixos plats, va reposar la màquina de tabac, va somriure al noi nou i va mirar el rellotge: encara faltaven algunes hores. Va servir algunes patates braves, entrepans de llom i formatge i algunes mitjanes. Va fregar, assecar i guardar de nou els plats, va encendre espelmes decoratives de les taules, va cobrar un vegetal, un sandy i un cigaló de conyac, va mirar el rellotge: ja no faltaven tantes hores. Va demanar al noi nou escriure a la pissarra: "tancat per vacances del 7 al 15 de gener". Va despatxar els últims clients. Va mirar el rellotge: era l'hora. Va mirar el noi nou, el noi de la cuina, a les noies de la barra: "feliç any nou!".