Egoïsta

Un relat de: Persèfone

No t'idealitzo, ni em mirallo als teus ulls, ja no somnio en el nostre futur, ja no et veig com aquell gegant que feia trontollar la terra en cadascún dels seus passos.

T'has convertit en un home de carn i ossos, gosaria dir, un home vulgar, algú que forma part d'aquesta espècie poc evolucionada que és la raça humana, les guspires i el foc ja només son fum i cendra, el que tú vas ser per mi és un esborrany en un paper mullat per les meves llagrimes.

Ara tu acceptes el compromís, et disposes a compartir la vida amb mi, escoltes les meves demandes i procures la meva felicitat, hi ets quan et necessito, em parles durant hores, m'expliques els teus encisos i desencisos, ara, per fi ja som una parella normal. Ens conèixem bé l'un a l'altre, sóm grans amics....però darrera de tot això tens el meu odi més profund, et faig viure aquesta gran mentida....ara et conec egoïsta, nen petit malcriat, home inmadur i simple.

Ja no crec en tú, he perdut la fè en qui va ser el meu Déu, i he perdut l'esperança de creure de nou, cada bocinet del meu cor t'estima, però totes les esquerdes que has deixat estan glaçades.

Tot és foscor al teu voltant, ets depressió i desidia, ets el meu temps perdut, el meu odi no reflexat, el meu desig inhibit, t'has convertit en una boira humida, espessa, grisa i freda que m'ha calat els ossos....ara busco la llum, la claror, l'escalfor, l'olor de l'herba fresca, el suau tacte de la sorra sota el sol.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Persèfone

4 Relats

4 Comentaris

4996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67