Cercador
Egoisme pur
Un relat de: joandemataro- Compartir:
N.A.- Aquest poema està escrit en moments de gran tristor a causa d'un procés depressiu. Vol ser una visió crua i real del que passa pel cap en persones que pateixen aquesta dura malaltia... Tan mateix també vol ser un cant a l'esperança perquè aquestes idees se superin... doncs hem d'intentar trobar també les raons de viure.
L'existència, fràgil,
penja d'un fil
que ve del no-res.
I el fil es tensa
fins que es trenca
i caiem en el buit infinit
L'existència és tan absurda
que a vegades anhelo
allò que més por em fa:
la mort.
La fi del patiment i de la lluita,
l'inici del descans i la pau
La meva pau,
egoisme pur.
Us derivo també , si voleu, a un altre poema que vaig escriure fa poc on la idea principal és , sempre donar-se una oportunitat més, sempre, una més, només una però sempre...
Comentaris
-
Davant la mort[Ofensiu]joanalvol | 20-10-2010 | Valoració: 10
Res ni ningú està segur de ningú ni de res.
Qúi ens diu que en la mort s'acaba el patiment i el dolor? Si és així, què ens reté en l'existència?
Què ens manté en l'esperança, i l'esperança, què és?
Cal canviar els patrons mentals negatius que ens aboquen, sense fre, cap a la no comprenssió de la vida. Cal la profunda reflexió envers el nostre intern, allà hi ha la vera resposta, que potser per cadascú és diferent. Cal fer cas a la consciència, i reconèixer que quan parla sigui ella.
"Morir no significa perdre la vida
perquè un cos hagi deixat d'existir.
Res que hagi mort pot endur-se la vida,
ja que per la vida, seguirà vivint"
(Fragment del meu llibre La Serp)
Respira fons, obre el pit, aixeca el cap i pensa en l'infinita eternitat.
Una abraçada, Joan
Joanalvol
-
Un brindis, Joan[Ofensiu]Joan G. Pons | 15-10-2010 | Valoració: 10
Per la puresa de l'egoisme.
Per la sinceritat del teu egoisme.
Per la pau que sempre tenim dins nostre, encara que a vegades es perd dins nostre.
Per escriure uns sentiments.
Per compartir-ho !!!
M'he engrescat i hi ha més d'un brindis. -
Quan[Ofensiu]Nonna_Carme | 14-10-2010
una persona cau en el pou negre de la depressió i pensa en acabar d'un cop, no crec que sigui egoisme. És el rebuig que tot ésser humà sent envers el sofriment.
El teu poema m'ha semblat molt trist.
Però, darrerement estàs molt més be, oi Joan?
Una sincera abraçada. -
Moments durs[Ofensiu]Unaquimera | 14-10-2010
En efecte, el teu poema dedica una reflexió als moments durs en el transcórrer d'una vida, quan es percep fràgil el fil que ens manté connectats a la realitat, a la societat, a la cordura fins i tot... aquells moments en què un sent ganes de dir Prou! o necessita dir Jau!
Qui de nosaltres no ha experimentat mai moments així? Però, per sort, un cop i un altre ens en sortim, un cop i un altre ens tornem a aixecar! I vivim, i recordem, i aprenem, i escrivim...
T'envio una abraçada esperançada,
Unaquimera
-
colpidor...[Ofensiu]Anna Rispau | 10-10-2010
Com a metge, sé que és molt dur superar una depressió, però tu tens el coratge suficient per fer-ho.
Com a pacient, m'has llegit el pensament... Sovint he pensat això com a fugida del dolor físic...
Però tens raó, hem de seguir lluitant per l'esperança.
Gràcies Joan per aquest poema tan colpidor. -
Esperança[Ofensiu]brins | 10-10-2010 | Valoració: 10
Em quedo amb les últimes paraules del teu pròleg. Amb el cant a l'esperança que has pretès donar a aquest trist i bell poema.
Tant de bo puguis allunyar per sempre més els instants tristos, Joan, però sàpigues que tothom els patim. Ningú no s'escapa de moments de depressió, per molt fort que sigui o que vulgui ser...
Una abraçada amb molt d'afecte,
Pilar
Valoració mitja: 10
