Egocentria i remenada

Un relat de: karulo

Són cents, cents de dies,
ara amunt, ara avall,
atapeït, farcit del no res,
com llum incorpòria,
capficat en ma cabòria, allò consabut,
d'on vinc, qui sóc, què faig.

Cel cendrós, aplec d'intrascendències,
limb,
caic, caic, caic, pluja dels caus-caus,
viu,
mou-te,
mou-te molt,
ritme maleït,
reeixir de nou com espantall, goita! surt!,
sento sentiments, esparverat,
cant idílic, esforç sobtat, de nou enreixat.

Tu m'ets fidel, ell m'és cruel,
ric un xic,
va com va,
duc a port el plantejament irreal,
lúdic, sempre lúdic,
tempesta lunar,
lluny del món, mon pare, mon amic, mon cel,
mon món.

Lluita contra mi, sóc m'adversari,
sempre, malgrat revifar,
potser tossut,
potser és la ment geperuda, però passa,
pas a pas, no pas per por,
tristor,
bajanada anexa,
qui ho havia de dir,
serà tan jove...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de karulo

karulo

16 Relats

14 Comentaris

18440 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Al llarg dels anys passen moltes històries i, en momentsde clarividència i solitud escrius. He escrit molt, però principalment en esperanto, la meva llengua adoptada i que m'estimo com una filla. Ara recupero vells escrits i en faig de nous. Els no catalans els tradueixo, un exercisi de (re)creació i memòria que em permet descobrir-me de nou. També podeu seguir el meu blog personal, El relat de Dorian Gray: http://anoia-esperanto.blogspot.com