Ego te absolvo

Un relat de: Renée Vivien

L’església era gairebé buida quan la Rosa va entrar amb pas decidit i es va dirigir al confessionari. S’agenollà i feu un petit toc a la fusta per saber si mossèn Lluís hi era.

-Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti

-Bona tarda, Pare

-Bona tarda filla, tu diràs

-He tingut desitjos impurs

-Quina mena de desitjos?

-Al allitar-me per anar a dormir, cada nit -com un malson infernal- em vénen desitjos sexuals envers homes que conec, o que em trobo a l’ascensor o a la fruiteria. Ja porto un mes així, amb aquests fogots que em fan trontollar la moral i em fan sentir bruta als ulls de déu.

-Què desitges exactament d’aquests homes, filla meva?

-Pare, el secret de confessió és inviolable?

-Naturalment, el secret de confessió és sagrat. Pots estar ben tranquil•la

-I si hagués matat algú, vostè no em podria denunciar a la policia?

-De cap manera, continua sis plau...

-Doncs no sé com expressar-ho perquè resulti convincent. El cas és que penso en el pit del Ricard -el jardiner- sense camisa. Me l’imagino sense pantalons i amb el membre erecte i dur com una pedra.

-I què més?

-Després m’imagino que li agafo aquell tros de carn i me’l poso a la boca afamada i el llepo fins que la saliva cau a terra
-...

-Mossèn?

-Segueix, t’escolto

-Ah! doncs després, ell m’arremanga la faldilla i m’arrenca les calces sense contemplacions, i em posa els dits a dins, i jo començo a mullar-me. Aleshores, em clava tot allò que té entre les cames contra la paret. És com quan de vegades, jo m’hi poso un cogombre quan estic molt apurada, però molt millor. M’entén?

-Sí, és clar. Alguna cosa més per confessar aquesta darrera setmana?

-Sí. També he desitjat el cos del forner que ens porta el pa. És un xicot fort que em fa perdre l’oremus. Quan el veig, se m’afluixen les cames.

-Has d’avesar més voluntat per redimir-te. Resa cinc Ave Maries i tres Pare Nostres i quedes absolta. Vés en pau, filla.

-Pare, hi ha una altra cosa...

-Què més hi ha?

-He somiat com Déu nostre Senyor se’m follava mentre dormia i els àngels cantaven. Veia tot un cúmul d’estrelles per la finestra. Semblava una pluja d’estels. I el meu cos es sacsejava convuls posseït per un sotrac diví.

-Valga’m Déu!

-Pare, tinc un dubte que em corseca la consciència. Pertanyo a l’orde de les Carmelites descalces des de fa trenta anys. Vos creieu que em salvaré?





Renée Vivien

Comentaris

  • Si no ha pogut fer res...[Ofensiu]
    Tanganika | 20-06-2014

    ...doncs que ho faci, que només tenim una vida amb el cos actual (les altres, si hi són, com que sembla ser que 'no es recorda', no se sap).

    No és un relat de tema massa original, però està molt ben escrit. Sembla un acudit embellit i allargat, perquè els capellans ja és un tema sabut que ai els capellans.
    I les monges ai les monges. Quan jo vaig anar d'excursió de fi de curs de vuitè (fa uns anyets anyassos) la tutora-monja de mates, alta i prima i piteruda Afrodita-A abillada amb uniforme rígid com militar d'un blau pedra gris, els cabells curts i negres, ulleres gruixudes com llesques de pa d'abans, va i es lia amb el xòfer i sembla ser que es van 'fugar'. Avui en dina no seria cap escàndol. Cal recuperar el temps perdut. Hehe, que li diguin a la Cameron Díaz que pateix vici de sexe.
    Som animals amb necessitats i existeix el desig i el morbo i les afinitats i a vegades és més el cos que l'ànima i no és censurable.
    Quin megatonto rotllasso!!!

    TGNK

  • que bon i sorprenent final...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-04-2011 | Valoració: 10

    un relat que es fa llegir fins el final, que sorprèn per l'erotisme que desprèn en una situació tan " especial" com és una confessió a cau d'orella del mossèn i que dóna també per una bona reflexió...
    et felicito
    una salutació cordial
    joan

  • No veig res[Ofensiu]
    trumfa | 03-04-2011 | Valoració: 10

    per que tincs els ulls negats. M'ha agradat molt, el ritme, les expressions, i el final, insuperable.

  • Bon relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 02-04-2011 | Valoració: 10

    ...si senyor! Amb un erotisme d'humor, però molt ben descrit. En el fons no són les monjes persones com els altres i gual que els capellans? Doncs hi ha coses que no es poden aturar i menys els somnis.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

18024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal