Ego (Opus 135RC)

Un relat de: rnbonet

Jo
sóc un animal
humà
fotut i ‘ufà'.

Jo
sóc una ànima
tendral,
dèbil i tal.

Jo
sóc aquell
que ve
i que va.
(sens Raphael
ben clar està!)

Jo
sóc una ànima
innocent
de cara al vent:
jo
a poquets
els plante cara.

Jo
sóc l'ésser
fotut, cabut,
que acull
el full
fins l'arribada
de la mainada
de matinada.

Jo
sóc vida
que se'n fuig.
Sóc
el rebuig
de la gentada.
(Amor, aimada,
qui ho pensara!)


Si fa no fa
jo sóc aquell
que fa com gat
dalt la teulada.

18/03/2008

Comentaris

  • Ei, paisà...d'un país (a)normal???[Ofensiu]
    Llu1svicent | 24-07-2008

    M'ha recordat l'Ovidi, i allò que deia de Turet tureta....Me'l deixaries per fer una cançó a ritme de 2 X 4????

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Nurithy | 30-04-2008 | Valoració: 10

    i, si la poesia es tracta de transmetre i fer arribar, tu has aconseguit que begui directament de batecs del cor fonetitzats en paraules.

  • gentada...[Ofensiu]
    Bonhomia | 26-04-2008 | Valoració: 10

    Ei, m'hi sento molt identificat! Bona i amena poesia.
    "...sóc el rebuig de la gentada...". Aquesta frase... doncs... per a mi... completament d'acord!


    sergi

  • Et Opus Bonus Est![Ofensiu]
    Unaquimera | 15-04-2008

    Quina "animalada"... més "humana" ( ja sé que és un contrast facilet, però és que això de destacar els contradiccions aparents acaba generant vicis! ), més càlida i més divertida!
    Ja es veu que l'important no és la mida, oi? Versos curts, però juganers i potents... que més es pot demanar?
    M'ho he passat molt bé recorrent-los... i millor encara, llegint-los en veu alta!

    T'envio una abraçada veloç, abans de què se'ns fugi de les mans,
    Unaquimera

  • Amb poques paraules... un univers[Ofensiu]
    llamp! | 07-04-2008 | Valoració: 10

    Quina meravella de poema! Jugant amb els sons, amb les fricatives, amb les nasals bilabials, etc. Amb versos curts i àgils. Amb tot el sentit que li donés a cada estrofa. M'he quedat impressionat. Molt bé, xicon!

  • Sóc qui sóc...[Ofensiu]
    F. Arnau | 04-04-2008 | Valoració: 10

    ...citant el nostre Ausiàs March que va cantar el Raimon...
    El teu poema amb versos curts, musicals i farcits d'eixa ironia que tant et caracteritza, pot passar per un autorretrat, com una carta de presentació.
    Felicitats amic Bonet per tots aquests anys "fent País", i que mai no pergues l'alegria de viure.
    Un abraç!
    FRANCESC

  • gat vell[Ofensiu]
    atram | 28-03-2008

    doncs, dalt la teulada, perquè més sap el dimoni per vell que per dimoni, oi?

    bons renglons curts, bon homenatge als 4 anys a errecé, emblemàtic relataire!

    i les descripcions d'allò més "bonetianes" si em permets l'expressió: si, home, que en la forma i en el fons hi ha l'esperit de l'estimat ramon. M'ha agradat, i fins i tot diré que m'ha anat agradant més com més avançava, les dues estrofes finals sobretot:
    sóc vida
    que se'n fuig.
    Sóc
    el rebuig
    de la gentada

    Una abraçada ben rebolicada estimat company!

    atram

  • ginebre | 26-03-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat això, si senyor!
    "Jo sóc un animal,
    sóc un ànima tendral"
    (si em permets la meva versió resumida)
    Genial i divertidissim, un autèntic autorretat irònic i alhora sensible.
    Una abraçada!
    ginebre

  • M'agrada ser el teu comentari 800[Ofensiu]
    deòmises | 23-03-2008

    Jej, felicitats per aquest poema de breus versos però de grans imatges i molta ironia.

    Gràcies, i endavant. d.

  • Anant i venint... segueix escrivint![Ofensiu]
    Mistela | 23-03-2008

    No sé fer poemes de versos curts, per això m'agrada llegir-ne, i encara més si són tan musicals com aquest.

    Tot i que el jo omple cada estrofa deixa molt a la imaginació.

    És fàcil identificar-s'hi: som "vida que se'ns fuig" intentant mentretant caminar com gat sobre la teuada ...de zinc...?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!