Efímer

Un relat de: Somiadora sense somnis
Avui he trobat a mon cor un sentiment intens. Desconegut, o potser massa conegut en paraules, però inexplorat per la curiositat del meu ésser, per la pressió dels meus batecs, per la innocència de la meva pell. Un valuós tresor amagat a les profunditats de l'existència, inimaginable, inversemblant, irreal. Mai ni els meus somnis s'havien atrevit a concebre una calidesa que s'hi aproximés.

Els seus ulls. Quan es perden en els meus, tot és possible. Un món. Una vida. L'infinit. Aprofundir en ells és deixar-se endur per aigües oscil·lants cap a paratges colorits, virolats, deixant enrere la grisor, la manca de color d'una sorra gebrada, esvaint la seva percepció. Només els seus ulls poden acollir la meva mirada...només el seu cor bategarà al ritme del meu, creant una melodia bonica i agradable, un so harmònic que es confondrà amb el vent impregnat de gessamí.

La puresa de la seva essència lluita, impertèrrita, contra la foscor d'una ànima buida que vaga per la penombra del no-res. L'escalfor batalla per mantenir-se viva, dins la fredor d'un desert de gel. És un combat asimètric, la neu fa molt temps que ha quallat, creant estalactites que fiblen el teixit més dur.

Si tan sols pogués alliberar-ne una espurna... Però no ho faré. La raó, egoista i obstinada, com un escut impenetrable, ho impedirà. I obeiré, malgrat la tortura a la que em sotmeto, obeiré. Els seus arguments són sòlids i infranquejables. Si no la deixo vèncer, si deixo escapar aquest sentiment de la gàbia de la il·lusió, el dolor tornarà, i la magnitud serà tan gran que apagarà el menor àpex de calor, deixant tot encara més buit, abandonat a un destí incert que m'esgarrifa.

Els seus ulls poden acollir la meva mirada...el seu cor pot bategar al ritme del meu, i junts podem confondre'ns amb el vent de primavera...però, com aquest vent, com l'olor del gessamí que el fa encara més agradable, tot serà efímer.

Avui he trobat a mon cor un sentiment intens. Però, avui mateix, m'he obligat a perdre'l de nou.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: