Eficiència predictiva

Un relat de: Ricard Sayeras Quera
Vaig sentir el telèfon. Vaig despenjar-lo.
-Si digui'm?
-Parlo amb el senyor R? -em va demanar una estrident veu femenina.
-Jo mateix. Que voldria?
-Li truco del servei d’obituaris de l’ajuntament -va continuar decidida i amb la cantarella típica dels qui repeteixen el mateix discurs manta vegades-, per informar-lo que, segons la nostra previsió, vostè passarà a millor vida en les pròximes vint-i-quatre hores. Si ho desitja, li podem proporcionar un religiós perquè li doni l'extrema unció i un advocat perquè li arregli els seus papers. Aquest servei no té cap cost per a vostè.
-Ah. Bé. Moltes gràcies -van ser les úniques paraules que vaig poder articular abans de penjar.
-Qui era? -va preguntar la meva dona des de l’altra banda del menjador.
-De l’ajuntament. És xocant. Diuen que avui em moriré.
-Doncs, ves per on, l’han encertada -va contestar ella tot aixecant un martell que em va encastar al mig de la clepsa.
Mentre la vida se m’escolava per la ferida, vaig pensar que, per fi, els meus impostos havien servit per a alguna cosa útil.

Comentaris

  • Molt original.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 25-09-2018 | Valoració: 10

    Si senyor, directe al canyet... Precisament acabo de parlar amb el meu oncle de 94 anys que ha fet un baixó en molt poc temps i enraonant que les persones no haurien de passar per la fase de dependència d'altri, en fi que s'hauria de morir en llitar-se i fora problemes... i Justa la fusta! la solució, un fort cop de martell al cap. Concís, directe, humorístic, divertit i original. Ah! i escrit de forma magistral, amb un català molt nostrat. Salut pel que et quedi viu, Nil.