EFÉS, a Girona (Cartes de l ´apocalipsi a les 7 Esglésies)

EFÉS, a Girona (Cartes de l´apocalipsi a les 7 Esglésies)

Aquella vella, adusta ciutat gris, filla de Diana,
per mi fou un redós de solitud i pau;
allí vaig beure un vi de remembrança amarga,
allí nasqué, amb el primer amor, la pau.

Ámh sang d´amazones se´m cou al teu gresol la força,
no veig ja, peró , els turons verds ni el riu,
ni la fértil contrada de Coreso
que vora el mar d'escuma que et bressola
em van fer ésser gran , i bo i gentil
Quina mirada aquella de l'amor
que vi novell aboca i en fa tast
vora el tonell de la primera brema !
Però del primer amor que s'encén i que escalfa
El temps n´apaga el ble i buida la copa.
Oh vell port de la Lydia
on l'etern femení es passeija silent !

Fes vessar vi novell sobre el meu cor que plora!
Recorda el primer amor, ....es hora
que en el vell jardí on el meu Déu passeja
en caure 1'astre , reneixi un Arbre viu
només per a tu.
I vull, amor alimentar-te l´ànima
De vida eternament
i un perenne record de fulla verda i tronc plata
on reneixi el teu ésser d'encantament subtil.