Efervescències amb olor de sal

Al tombant del camí que avança fent ziga-zagues, entre pins i arbusts, al llarg d'aquell penya-segat abrupte colpejat per les ones, apareixen els vestigis d'una ciutat forjada pel mar i difuminada per la calitja.
Durant gairebé dues hores havíem estat pujant, des de la platja, sota un sol de justícia, per gaudir d'aquelles ruïnes vigilants d'un meravellós entorn natural. Era sorprenent l'abundància de vegetació. Les masses de pedra escampades entre tanta verdor, com illots de color ocre amb el Mare Nostrum a l'horitzó. Les rels de les oliveres i dels arbusts envaïen els murs mig caiguts i formaven un paisatge adient per a la passejada i el somieig. L'aire salubèrrim s'adheria a la pell, de la mateixa manera que ho havia fet durant segles, en aquells paviments de mosaic que miraven al cel amb galanteria.
Feia temps que havíem decidit anar a cercar aquell trosset de món, primer imaginari, quan inventàvem històries asseguts davant una cervesa, i ara, amb l'antiguitat com a testimoni acomplíem un d'aquells somnis que, sense ésser potser importants, ens omplien de la màgia que hom necessita per adonar-se'n de que és viu.
Volíem buidar les butxaques de tot allò que ens preocupés i omplir-les de tot el que els nostres ulls filtressin, de tot el que les nostres mans toquessin i dels aromes marins que eren absorbits, poc a poc, pels pins goluts.
La Mirta era uns metres endavant, entre la vegetació luxuriant, just on es trobaven les restes d'un fòrum. Vaig accelerar el pas, doncs la perdia de vista i en arribar, ella ja era al centre d'aquell esglaonat escenari dels nostres impulsos. Em buscà i trobant-me dempeus mirant-la, em cridà. Era com una escultura acolorida, somrient i bategant, i a mida que m'apropava a ella, desitjava abraçar-la i donar-li les gràcies per haver-me acompanyat, puix el que semblava una personal bogeria, va esdevenir un viatge ple de complicitat. Clavàrem un mossec a la covardia, ens convertírem en corsaris conqueridors i ara, després dels anys, la seva amistat continua essent com una aspirina i quan quedem, sempre a la platja, tornem a ser grecs somiadors.