Efemèrides (o Currículums)

Arribo a casa després d'haver-me arrossegat en l'enèsima entrevista de feina, tot defensant una còrpora amb data de caducitat per damunt d'un currículum impecable. Prenc la dutxa que necessita cada porus de la pell per desempallegar-me de la nova plantofada d'una negativa previsible. I caic rendit damunt del llit en eixugar-me mínimament amb la tovallola. Rebobino i rememoro el reguitzell de preguntes capcioses que cercava una tara en el conjunt per on penetrar i abraonar-s'hi, i així refusar els mèrits presentats i optar per alternatives més joves i mal·leables. La lliçó apresa a la perfecció per les empreses és anteposar la docilitat en detriment de l'experiència.

Acluco els ulls i esborro l'amargor de l'afer: vull gaudir del silenci de l'apartament. Els nens són a l'escola fins a mitja tarda, la Patrícia plega a les tres. És a dir, encara tinc un marge d'un parell d'hores per recuperar-me del tràngol de saber que, un cop assolida la quarantena, esdevens inútil i invisible per al mercat laboral. I, a corre-cuita, prepararé un àpat senzill i frugal perquè ella no es capfiqui més del que calgui. Sobretot avui, que l'efemèride s'ho val. El desànim d'un matí no eclipsarà quinze anys de matrimoni. Moments tristos i anècdotes alegres, que formen una bona col·lecció que, en el global, és positiva i satisfactòria. Em relaxo lentament i les cabòries em llisquen fora de la ment i la consciència m'abandona fins que...

...un xiuxiueig suau i dolç em retorna al món. Sense comprovar-ho a cap rellotge, sé que m'he adormit i he perdut la noció del temps. Però el to que sorgeix dels llavis que em freguen la pell no denota rancor ni enuig. Sols pronuncien, a cau d'orella, un imperatiu suggeridor que em reactiva el cervell. Però l'únic que sóc capaç de recordar és que els nens són a l'escola fins a mitja tarda. Captiu i desarmat, sols ara m'atreveixo a obrir els ulls i observar el seu cos deliciós, que també ha assolit la quarantena. No dubto que la Patrícia ha decidit el menú per mi.