Educació exemplar

"Clic i clic, altra vegada ja hi torna... Sincerament, és mentida l'afirmació de que els nens són preciosos de petits, ho són a les fotos, que és quan estan quiets... Però aquest que tinc al davant, és el dimoni!! Porta una hora fent el que vol, i mira que li trec les mans d'allà, però no hi ha manera, quan em despisto ja hi és. Si fos qualsevol altre objecte, però es que si m'ho espatlla no el podré castigar perquè és petit... què faré, el deixaré sense "potitos" durant dos dies? No pot ser, home!!!! Mira que sa mare li acaba de treure les mans, i ara ja hi torna! No puc més, si el nen aquest dels pebrots no para de tocar els refotuts botonets, se me n'escaparà una que plorarà durant tres dies... Li foto o no li foto?"

-Me'n poses més o no?
-Ah! Si... sacarina o sucre?
-Sacarina. Escolta, en què penses?
-Mira, és que aquesta petita bestiola m'està posant nerviós! No para amb el vídeo...
-Noi, no t'ho volia dir, ja se que no t'agrada que t'expliquin com es cuida una criatura però...
-Però què?
-Què hi ha una frase que a mi sempre m'ha anat bé i que penso que potser és hora que algú te l'expliqui.
-Digues...
-Tres paraules: Clar, concís i contundent!
-Que vol dir...
-Bufetada.

És per això que des dels vint mesos vaig perdre l'afició al vídeo...