Cercador
EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES I CASA DELS MESTRES DE L’ARGILAGA. LA SECUITA. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré, davant del Casal que tanca al costat Nord Est , la plaça Domingo del poble de l’Argilaga.
La descripció tècnica ens explica que es tracta d'un edifici de planta baixa, pis i golfes que fa cantonada. A la planta baixa hi ha la porta d'arc rebaixat i una finestra, allindada, a banda i banda. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars, la central és un balcó, emmarcades per una motllura ondulant de tipus modernista, a l'igual que el coronament de la façana amb una cornisa ondulada a tres nivells, el del centre més alt que els laterals. A la part superior de la façana, al centre, hi ha una petita obertura circular amb un guardapols a de forma també ondulant. Podria ser que es tractés d'una casa anterior al modernisme, que posteriorment, a finals del segle XIX o inicis del XX hagués estat reformada.
Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana ‘la casa modernista que hi ha a la placeta de Ca Domingo té una façana principal que presenta ornamentació vegetal, en la qual destaca l’emmarca’t de les finestres i el coronament ondulat de la cornisa. Fou seu de les antigues escoles i l’antic cafè de la població'.
L’Argilaga va tenir ajuntament propi, fins a l’any 1846 quan es creà el municipi de la Secuita per una ordre del Ministeri de Governació de la Diputació de Tarragona, i el terme adquirí la configuració actual, que inclou els nuclis que ja formaven part del seu partit judicial, les Gunyoles, Vistabella, l’Argilaga i Montbuí. Es pretenia – una vegada més – reduir així els estralls que l’estultícia i la corrupció de les elits politiques feien amb els cabals de la hisenda pública. El mal ve de lluny, oi ?.
L’Argilaga és l’única població del terme de la Secuita que forma part de la comarca natural del Gaià jussà, al costat d’Altafulla, Torredembarra, el Catllar, la Nou de Gaià, Vespella, Ferran, Tamarit, Creixell, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Renau i Clarà.
Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte, autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens explica que es tracta d'un edifici de planta baixa, pis i golfes que fa cantonada. A la planta baixa hi ha la porta d'arc rebaixat i una finestra, allindada, a banda i banda. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars, la central és un balcó, emmarcades per una motllura ondulant de tipus modernista, a l'igual que el coronament de la façana amb una cornisa ondulada a tres nivells, el del centre més alt que els laterals. A la part superior de la façana, al centre, hi ha una petita obertura circular amb un guardapols a de forma també ondulant. Podria ser que es tractés d'una casa anterior al modernisme, que posteriorment, a finals del segle XIX o inicis del XX hagués estat reformada.
Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana ‘la casa modernista que hi ha a la placeta de Ca Domingo té una façana principal que presenta ornamentació vegetal, en la qual destaca l’emmarca’t de les finestres i el coronament ondulat de la cornisa. Fou seu de les antigues escoles i l’antic cafè de la població'.
L’Argilaga va tenir ajuntament propi, fins a l’any 1846 quan es creà el municipi de la Secuita per una ordre del Ministeri de Governació de la Diputació de Tarragona, i el terme adquirí la configuració actual, que inclou els nuclis que ja formaven part del seu partit judicial, les Gunyoles, Vistabella, l’Argilaga i Montbuí. Es pretenia – una vegada més – reduir així els estralls que l’estultícia i la corrupció de les elits politiques feien amb els cabals de la hisenda pública. El mal ve de lluny, oi ?.
L’Argilaga és l’única població del terme de la Secuita que forma part de la comarca natural del Gaià jussà, al costat d’Altafulla, Torredembarra, el Catllar, la Nou de Gaià, Vespella, Ferran, Tamarit, Creixell, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Renau i Clarà.
Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte, autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5408082 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.