EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA

Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés a les Pallargues, etimològicament forma plural de pallarga - paller, munt de palla - . De pailardo, en la llengua provençal , perseguida i anorreada per la democràtica França, amb mètodes que fan semblar als feixistes espanyols uns santets.

Em cridava l’atenció l'actual ajuntament que està format per tres cossos, un de central i dos de laterals, clarament visibles a la façana principal , realitzat amb carreus regular de pedra de petites dimensions i cobert a dues aigües. Presenta planta baixa i primer pis, excepte al cos central que es de majors dimensions i s'hi pot observar un segon pis. A la planta baixa del cos central de l'edifici trobem la porta principal realitzada amb arc de mig punt, flanquejada per dues finestres amb arc rebaixat, els dos cossos laterals únicament presenten una porta d’accés de dimensions més reduïdes, també realitzada amb arc de mig punt. Al primer pis, al cos central, trobem quatre obertures amb arc de llinda superior, dues finestres centrals flanquejades per dos balcons. Als dos cossos laterals únicament hi trobem la presència d'una finestra també amb arc de llinda superior. Al segon pis, situat al cos central de l'edifici, trobem una arcada doble amb arc de mig punt. Totes les obertures de l'edifici, presenten un treball decoratiu amb maó als voltants dels brancals, arcs i llindes, i al capdamunt del cos central, trobem la presència de tres pinacles com a element decoratiu.



No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquesta casa l'any 1902 – aquesta és una de les conseqüències de la concentració de Municipis, la pèrdua de la identitat ‘menuda’ - . Aleshores a la planta baixa hi havia l'escola, amb aules separades per nens i nenes, mentre que al primer pis hi havia dos habitatges per als mestres. A la part posterior hi havia el pati.

L'any 1985 es rehabilità l'edifici, traslladant les dependències de l'Ajuntament del terme dit des de 1974 Els Plans de Sió.

A la planta baixa hi ha les oficines de la Cambra Agrària, l'arxiu i les escoles.

Els nuclis que composen el terme dels Plans de Sió assolien un màxim demogràfic al cens de 1857, 1699 ànimes. A darreries del primer feixisme, Dictadura de Primo de Rivera era ja només de 1436 persones, que baixaran fins als 791 habitants del cens de 1981, desprès de la mort del sàtrapa Francisco Franco Bahamonde, en el que històricament es considerava el final del segon feixisme, la ‘Democraciola’ pilotada pels seus hereus ha assolit nivells d’estultícia i corrupció política que no semblaven possibles, condemnant a la ciutadania a la ‘misèria eterna’; es tancava el cens l’any 2012 amb 569 habitants, que venen a confirmar ‘l’avanç cap a la reraguarda’, o l’abandó irremissible d’aquestes terres si us sembla més entenedor.