Cercador
Edèn
Un relat de: Naiade- Compartir:
En un punt de les Gavarres amagat de la civilització, encara es troba un lloc verge on la natura fa el seu curs. Deixant la carretera i endinsant-te per camins forestals, caminant entre pins, lledoners i alzines sureres, vas entrant al cor d'una selva catalana.
Diferents gammes de verds, coronant les suaus ondulacions que configuren el massís.
Immers en la vegetació, sents que hi pertanys totalment, com si res més existís, només la teva fusió amb l'entorn. Arribes al cim. El temps s'atura.
La vista s'exalta davant el paisatge que s'obre als teus ulls. A la distància llengües de mar endinsant-se entre la costa empordanesa. El cap de Creus, les illes Medes, el massís del Montgrí coronat amb el castell.
Extasiat per una estona, deixes que la ment voli com un ocell, planejant per aquelles contrades.
Al teu voltant pla i arrodonit, hi descobreixes clapes de camps, roques escalonades, un parell de masies i una església romànica.
Visita obligada als animalons de la granja, cavalls passejant per l'era envoltada amb una tanca de fusta, ovelles que pasturen pels entorns desnivellats. Entre el silenci, se sent un ressò, són els crits dels xais i cabrits tancats al seu corral. Gats que salten i s'apilen dins el que pretén ser un petit jardí. Al fons el galliner, amb pollastres, gallines, oques, ànecs i pollets. Protegits per l'únic gos de la granja, pelut i juganer, que es deixa amanyagar.
Després d'un bon dinar acompanyat d'havaneres, passegem una estona per l'entorn d'aquell paradís amagat. No en tenim prou que encara pugem al vell campanar enfilant-nos per estretes escales de cargol, temptejant els esglaons de pedra entremig de la foscor. Quan es fa la llum, ja sense alè, albirem la perspectiva dels contorns. Emplenant-nos de l'aire pur que es respira. Deixant-nos envair per la pau del entorn, no volent sortir d'aquest Edèn.
Quan marxem, el gos pelut ens segueix amb ulls tristos, intuint que es tornarà a quedar sol. Un sentit "a reveure" ens omple de nostàlgia. Sabent que hi tornarem així que puguem, per gaudir d'aquesta puresa. Desant dins un recó de la memòria aquest indret meravellós, i poder visionant-lo de tant en tant, per tal de evadir-nos de la realitat quan la vida se'ns fa massa feixuga.
Comentaris
-
m'hi he passejat amb vosaltres...[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 15-11-2007 | Valoració: 10
realment pintes amb paraules i ho fas també que sentim les olors, el remoteig, el tacte delicat de les iamtges palpades amb els ulls i el sentiment.
Quin contrast, oi?, la vida de ciutat ofegada, contaminada de sorolls i d'esgarips i aquesta tan paradisíaca del vostre "edèn"
Ha estat un plaer Naiade...i t'abraço molt fort per donar-te les gràcies i el consol de sentir-me ACCEPTADA tal com sóc.
Em costa d'acceptar-me, saps?Voldria no decebre aquells que estimo, no entristir-los amb la meva manera de ser. però no puc pas canviar!!
En lloc d'alegria els provoco malestar...Però la vida ho porta, la meva i la de tants. Costa ACEPTAR com fas tu i compartir fins i tot aquest SER DIFERENT amb serenitat. T'ho agraeixo tant això que dius de la Família Relataire"...una abraçada molt forta!!
-
Paradís a l'abast[Ofensiu]Unaquimera | 13-09-2007 | Valoració: 10
Entro avui al teu espai i trobo diferents títols ben atractius... però la veritat és que passejar per l'Edèn en aquest matí de sol i d'estiu suau que s'acaba és tan temptador, que em decideixo. Hi entro.
No em decep gens el teu relat, que resulta un bon exercici descriptiu, fet amb sentiment i amb dedicació, amb calma i amb enyor, sense dubtes amb efecte i admiració.
I, a més, sense allunyar-te massa de la realitat, només deixant-la per uns moments en segon pla.
Has aconseguit allunyar-me per uns instants dels papers, els dossiers, l'ordinador i les presses: gràcies per la passejada!
T'envio una abraçada afectuosa, de les que es poden tornar a utilitzar quan la jornada es fa un tant feixuga,
Unaquimera
-
Hola[Ofensiu]Arbequina | 10-09-2007
El relat, a cavall entre una narració bucòlica i un text d'un llibre excursionista, m'ha agradat. Evoques moments i paisatges fantàstics, i aconsegueixes transmetre la passió que a tu et produeixen.
Ara bé, com a crítica constructiva, et diré que pel mig del text hi ha una part que es podia puntuar millor. També he trobat a faltar un no sé què que lligués les frases. Potser un fil argumental. Sí, crec que és això, aquest relat està desposseït de fil argumental.
Pel demès, m'ha encantat llegir-lo.
Una abraçada.
Arbequina. -
Un relat genial[Ofensiu]GTallaferro | 09-09-2007 | Valoració: 10
que m'ha transportat cap aquest meravellós paratge on el temps sembla haver-se aturat. Molt ben descrit i construït! Crec que el fet que la humanitat s'hagi allunyat tant de la natura, i per desgràcia, s'hagi afiliat a aquesta absurda i inhumana època racional i tecnòcrata, és nefast per a nosaltres. Hauríem de fer l'esforç de fluir i respectar el medi ambient, sense el qual no som res.
Gràcies pel teu comentari. Em faria moltíssima il·lusió que m'enviéssis els teus dibuixos per correu:
El meu mail: gtallaferro@hotmail.com
A la pròxima trobada de relats, miraré d'anar-hi.
Una abraçada molt forta!!!!
Montse
Valoració mitja: 10
l´Autor
246 Relats
1711 Comentaris
275400 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida
Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:
mlloretp@gmail.com