Ecstasy

Un relat de: deòmises

Segueix el camí de les sirenes
I les cordes de l'aigua lligaran
Els teus llavis a l'horitzó, a la quietud
Dels meus dits resseguint la teva pell
En flor, els teus somnis escampats
Al llarg de l'escuma de la mar;

Lliga al teu cor les onades
I retindràs en el teu batec
Les hores, el record del temps,
El transcurs de la vida que corre
Al voltant del teu pit fèrtil,
Del teu ventre acabat de néixer,
Capaços d'albergar, d'alletar la meva ànima,
Sal maia del teu esguard.

Comentaris

  • el teu poema[Ofensiu]
    ANEROL | 28-10-2007 | Valoració: 10

    m'agrada, el llegeixo amb plaer, el saboreixo i l'interpreto de manera contradictòria. No sé si l'acabo d'entendre, però el rellegixo amb delectació. Veig que tens molts relats i poc comentaris; som masses. T'apunto per no despistar-me.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978