Eclipsi

La lluna fa del sol plena ombra aquí a la terra,
ella mana, avui de dia, sempre de nit,
és mestressa del meu cor, llibertat que crea,
sense voler-ho, que avui Icar volarà,
i la cera no es fondrà.

Es fa el silenci vora el mar, vora el llac,
fins i tot, vora l'asfalt, contemplant
la meravella natural que esdevé breu
pels meus ulls de somiador innat,
pels seus ulls de serena tranquil·litat.

Eclipsi solar, estel massa propera,
jo me les estimo llunyanes, cel nocturn,
jo m'estimo Cassiopea i les Pleiades,
jo m'estimo la lluna i la natura
que envolten la nit d'aquesta màgia.

Volaré fins el mai del sempre més,
sense voler-ho, faré del pas un nou camí,
que el vell ja s'ha cansat,
i el jove marxa esvalotat.