Ebri...

ORTOGRAFIA....bona
MÈTRICA............VERS LLIURE, amb una
musicalitat interna ben aconseguida.
METÀFORES......plenes de força i de bellesa
estètica.: entre d'altres destaquen: paraules plenes d'absenta, venes només porten alcohol, ebri i borratxo de tu, aquell diable crida que cridi...

RITME I ATMOSFERA.ben aconseguida de
principi a fi; fil central de
tema amorós dut amb elegància i delicada tendresa, la intensitat s'acreix a mida que avança el poema fins a arribar al punt culminant del final

RESULTAT GLOBAL ACONSEGUIT. bo

(PETIT ADVERTIMENT ADICIONAL....tal vegada, a l'última estrofa, -si et sembés bé, esclar!- quedaria millor canviar alguna expresssió; en lloc de " i llavors" per "fins que.." i en lloc de "cridi que t'estimo" eliminar el QUE,......."cridi, t'estimo".

Perdona l'atreviment, i felicitats.)

Beuré només per sentir-te a prop meu.

Per véncer l'espai que ens separa. Per acostar-me a tu. Per què tu em deixis acostar-m'hi. Per cirdar ben fort que t'estimo. Per fer-te arribar les meves paraules que et facin despertar els meus encants. Per no tenir por de demostrar-te que t'estimo.

Ebri... Ebri d'amor...

( jo no sóc de beure ni d'emborratxar-me... però en aquest cas, si fos per això, m'ho repensaria...jejejeje!)

Gemm@

M'encanta la irracionalitat que defenses: encara que per dir-li-ho t'hagis d'oblidar de qui ets, li diràs... M'encisa la desesperació que mostres en dir que només l'alcohol, només la inconsciència et deixarà dir allò que saps molt bé, allò de què ets ben conscient: l'estimes, borratxo però l'estimes...

És ben vera que hi ha vegades que necessitam anar un poc contents per dir el que realment volem dir, és molt estúpit i ridícul afirmar-ho, però és la realitat.
M'agrada molt aquest poema, de la manera en que l'has escrit és molt interessant.

...que no és més que un amagatall on desar les pors, trobem la força per fer tot allò que no ens atrevim amb la raó.

I el poeta assegura que:

Beuré del silenci vessat
de les teves paraules
plenes d'absenta.

I amb la beguda aconseguirà cridar un t'estimo... aquell que no té veu, que no troba l'espai on viure... aquell que mor abans de néixer.

Doncs beu, poeta. Beu.

LLIBRE

M'ha agradat mol! és cert que perdem la vergonya quan bebem, encara que també diuen que es quan expresem el que sentim realment....

Petons i abraçades

per les venes... alcohol, marihuana o un ferrari... i que aquesta força et faci estimar... encara que segur que és ELLA el teu alcohol que et fa tornar ebri de passió, de desig, d'amor...
una abraçada!

molt bonic equinozio! potser és més facil dir t'estimo emborratxat, ja que perds la vergonya i part de la raó...

Només espero que mai, ni m'ho diguin així, ni ho digui jo aixi ;)

Aquest és el títol d´una cançó de´n Ramoncín de les seves millors èpoques, no sé si l ´has escoltada mai. ës una bona lletra.
El teu poema m´ha transportat qual màquina del temps imperfecta als anys 86, quan pencant com un cabró, i amb unes cues de clients que sortien fora al carrer em vaig emmerdar amb una companya de feina, casada i amb 2 nenes.
I aquesta cançò sonava al fil musical i ens miravem, i els nostres cors s´acceleraven,bategaven a 1000, era un amor prohibit, secret, predestinat a la gran hòstia. com anys després va passar.
Cambio de canço, Laura Paussini, la tonteta italiana cantant en espanyol se fue se fue con.. patatim i patatam.
T´he fotut un rotllo de collons però ja que ningú t´ha comentat encara, t´has de promocionar enric, que ets molt bo,

S ÁCABÓ