E una altra cosa vera que li passà a lo cavaller anomenat Josep Maria

Un relat de: homenot

E una altra cosa vera que li passà a lo cavaller anomenat Josep Maria

E un dia de lo mes de march de lo any de gràcia de MCCCXIII, lo cavaller anomenat Josep Maria e son senescal Hilari e fra Roger sojornaren en la chrestiana vila de Vidreres. E tots los veïns de lo poble estaven molt joiosos e alegres, puix lo mossèn los havia anunciat que en breu temps arribarien al municipi la incorrupta e virtuosa mà de sant Gregori de Corint, que fou martiritzat en lo segle III per lo emperador Dioclecià. E lo sant era molt venerat per los vidrerencs, puix un parell d'anys abans de lo seu suplici, aquet sant varó passà per Vidreres e, fins tot, se menjà un pa amb tomàquet en lo lloc on anys més tard se construiria l'esglèsia de lo poble. E lo bisbat de Girona accedí a que les relíquies de sant Gregori de Corint fossin portades a Vidreres, e aquet trasllat se feria en una romeria encapcelada per lo senhior bisbe, alguns canonges e altres autoritats civils.
E quan la processó que portava la mà incorrupta de lo sant era ja molt a prop de Vidreres, e passaven per un caminet obert enmig d'un torrent, un de los escolans que portava lo cofre amb la relíquia rellisca, e lo setial se bolcà e la mà de sant Gregori de Corint se precipità barranc avall. E lo senhior bisbe se va amoïnar en gran mesura, puix sabia que si los vidrerencs s'assabentaven de la pérdua de la relíquia, estovarien de tal manera lo pobre senhior bisbe, que en comptes d'un hómen semblaria un carquinyoli.
E aço dix lo bisbe a un de son canonges:
- Car esta és una situació molt problemàtica e delicada, us demano que vos talleu la mà e la farem passar com si fos la de sant Gregori de Corint.
E aço li respongué lo canonge:
- Doncs jo vos dic Reverendíssima Eminència, que per lo mateix preu, us talleu vos una altra cosa.
E com ningú volia tallar-se cap membre de son cos, lo senhior bisbe estava molt trasbalsat e no sabia que fer. E llavors, va veure que entre los queviures que portaven per a fer lo pelegrinatge, hi havia un pollastre rostit. E agafà una de les potes de lo pollastre e la col·locà dins lo cofre. E quan arribaren a Vidreres, lo mossèn, lo batlle e tots los vidrerencs estaven en la Plaça de l'Església per a oferir-los una cerimoniosa rebuda. E quan lo senhior bisbe finalitzà son sermó, destapà lo cofre e oferí la mà incorrupta de sant Gregori de Corint a lo poble. E tothom s'enlluernà e s'embaladí de poder contemplar la relíquia de lo sant. E açó dix lo cavaller Josesp Maria a son companys:
- Cosa certa és esta, puix los hómens que van viure en los temps antichs, tenien les mans molt més esquifides e petites que les nostres.
E lo senescal Hilari e fra Roger restaren meravellats e admirats de les doctes paraules e magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.

Comentaris

  • frase genial![Ofensiu]
    Daniderch | 20-01-2009

    Aquest trros dit en aquest context no té perdua!

    -Car esta és una situació molt problemàtica e delicada, us demano que vos talleu la mà e la farem passar com si fos la de sant Gregori de Corint.
    E aço li respongué lo canonge:
    - Doncs jo vos dic Reverendíssima Eminència, que per lo mateix preu, us talleu vos una altra cosa.

  • Per si de cas...[Ofensiu]
    pèrdix | 31-07-2005

    sembla que la falta de comentaris a aquest relat t'han parat l'embranzida que havies agafat.
    Potser no.
    Aquest potser l'he trobat menys graciós que els altres però es manté fidel als principis del superheroi medieval de RC.

    Apa, que vagi bé

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: