E una altra cosa que succeí a lo cavaller anomentat Josep Maria

E un dia de lo mes de novembre de lo any de gràcia de MCCCXIII, lo cavaller Josep Maria e son senescal Hilari e fra Roger se trobaven en la chrestiana vila de Vic. E mentre estaven en esta població, arribà lo famós predicador e vident Tomitanus. E aquet hómen reuní los vigatans en la Plaça de l'Església e los començà a reprendre amb aquets vocables:

-Ai de vosaltres pecadors! E vingut a anunciar-vos que avui és la fi de lo món! Avui tots vos trobareu processats en lo Judici Final, e no espereu pietat ni compassió de lo Jutge Etern, car tots los vostres pecats e faltes estan escrits en lo Llibre Suprem! E tots vosaltres, grans e petits, joves e vells, rics e captaires, varons e donzelles, tots sereu castigats per los terribles pecats que heu comès en la vostra vida! Avui començareu a ser punits eternament en lo foc de lo infern!

E tothom estava torbat e trist, puix lo profeta Tomatinus era un vident que gaudia de gran prestigi e autoritat en tots los regnes chrestians de la Mediterrània. E tots los veïns del poble se lamentaven e se planyien, e pregaven e xisclaven demanant perdó e clemència. E com que cada cop hi havia més persones reunides a la plaça per a escoltar la profecia de lo predicador Tomatinus. E aquet s'enfilà dalt de lo campanar per a que tothom lo pogués escoltar, e açó los deia:

-Cap de vosaltres sobreviurà a la hecatombe celestial que avui patireu! Puix de lo cel cauran enormes boles de foc sobre la vila, e vindran uns terribles dracs amb uns ullals de gran magnitud que vos menjaran amb dolors e patiments, e una gran plaga de rates e escarbats prendrà possessió de tots los carrers e places de lo poble! Puix ara és la fi del món! Avui és lo darrer dia!

E mentre proclamava aquets mots, lo vident Tomatinus relliscà amb la molsa que cobria lo rocam de lo campanar. E va rodolar molta estona, puix lo pobre hómen s'havia col·locat en la part més alta de l'església. E se clava un mastegot tan colossal contra lo terra que los vigatans no sabien si era Tomatinus o una llesca de pa de pagès lo que tenien al davant.
E mentre alguns vilatans recollien los trossets de lo malaurat predicador escampats per la Plaça de l'Església, lo cavaller Josep Maria dix a son companys:

-Cert és açó, que Tomatinus era un vertader e reputat vident, puix avui ha arribat la fi del món per a ell.

E lo senescal Hilari e fra Roger restaren meravellats e admirats de les doctes paraules e la magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.