E S T A T U T

Un relat de: SANTANDREU3

Jo he tingut dues ocasions d'entrar en política i no ho he fet mai per no deixar que la meva opinió sigui mai condicionada per les conveniències del partit.

També he comprovat que per progressar en el camí del poder has de tenir un secret que algú coneix i que no et permet fer el que el benefici que projectes en la teva feina l'hagis de deixar córrer, perquè si aquella acció pogués perjudicar alguns interessats , saps que el teu secret es podria divulgar i et posarien a la picota.

Això ho veiem cada dia a totes les esferes de poder i de moment, el poble no troba remei a aquesta situació, que hauria de començar per fer el-leccions amb llistes obertes i una premsa més lliure de la que tenim i una Justícia vertaderament imparcial.

Ara assistim, cansats i avorrits, a unes negociacions inacabables sobre el nou Estatut que s'entretenen en matèries secundàries (un petit augment per aquí, una major autonomia per allà), però sense enfrontar l'argument decisiu, que és la diferència de tracte fiscal que rebem i que, segons ens van explicant, més que un percentatge al nostre càrrec en benefici de regions més necessitades, es un espoli pur i dur.

Aquest planteig, que seria entès per totes les autonomies, ens faria arribar a tots plegats a uns acords dignes i amb poca pèrdua de temps.

S'ha de concloure, finalment, que si les coses no van per aquest camí natural és perquè hi ha impediments de molta importància.

O bé les Balances fiscals no son exactament el que els havien explicat, o el Govern d'Espanya té forces ocultes perquè els nostres representants callin aquest tema per pura i simple situació de xantatge.

Naturalment que aquestes son reflexions personals, però m'agradaria que algú més en fes algun comentari.

SANTANDREU3











-

Comentaris

  • Resposta a en Pere[Ofensiu]
    sacdegemecs | 03-02-2006 | Valoració: 10

    Acabo de llegir el teu text i se'm fa estrany que jo hagi estat el primer a contestar-te'l. Primer de tot, he de dir-te que te'l valoro amb la màxima nota, per una raó ben simple: per sentit comú.
    És ben cert que sembla estrany que coses tan evidents com les que expliques no s'hagin encarat amb la fermesa i el convenciment necessari. Sempre he pensat que hi ha alguna cosa més profunda que una concepte erroni de "bona educació"... no em preguntis què, però alguna cosa hi ha que ens depassa als que ens movem pel món com a simples testimonis, com a simples opinadors... (potser que el fet que la política s'hagi professionalitzat no hi ajudi ni poc ni gens).
    I encara hi ha un perill molt més notable en tot plegat, vivim en una època en què tot ens sembla regalat (falsament regalat: això sí!). Com a norma, hem enterrat sine die, aquell esperit de revolta, més o menys, acusada a què fa referència la lletra d'una cançó de Labordeta "Compañero, compañero, hasta aquí hemos llegado".
    Endavant Pere i molta salut per a poder-ho anar veient.