DUTXA

Un relat de: gustav
Com cada matí, et disposes a dutxar-te. Situes els comandaments en la posició òptima perquè l’aigua surti amb la intensitat i temperatura desitjades. Però no regalima pas aigua. De la carxofa brolla una música sensual que s’escampa ràpidament pel petit habitacle. Tanques i tornes a obrir la clau de pas. És inútil. La mateixa melodia, ni una gota d’aigua. El fenomen, lluny d’inquietar-te, t’encurioseix. Deixes que la música flueixi, que t’embolcalli. Sents la seva calor, la seva força. Obres la boca i, amb els ulls tancats, glopeges els sons. Per un instant sonen esmorteïts. Els escups, enjogassat. La música regalima per la teva nuesa i s’infiltra a través de la pell, conquerint cada racó del teu organisme. Rebota contra els òrgans vitals. Les teves entranyes s’amaren d’ones sonores que les sacsegen. Fas cassoleta amb les mans per atrapar el raig invisible que et cau al damunt. Et fregues la cara amb la nova tonada que raja. Estàs tan subjugat pel poder dels sons, que no notes el sutge que xucla el desaigüe, el toll negre que banya els teus peus. I quan te n’adones, ja és massa tard. Esfereït, observes com el teu cos es desfà, es vessa i s’escola al ritme del mateix leitmotiv. Que no s’atura fins que l’última nota desapareix pel forat, enduent-se l’últim vestigi de tu.

Comentaris

  • Engir d'ell.[Ofensiu]
    Nil | 11-10-2018

    Hola! bon dia... Ah! veig que has canviat la imatge de perfil, aquesta que has ficat m'agrada més... més original i alegre...
    Cercant, cercant, he trobat el text, fragment, que et volia enviar per correu. Però com és molt curt i sóc molt impacient i complidor, t'ho penjo aquí, amb traducció al catalana meva. Nil

    "Tant el director d'orquestra com la resta de músics posaren tot el seu cor en la interpretació de la partitura, cosa que originà un commovedor efecte a l'èter: llums de colors meravellosos es plasmaren damunt llurs testes. Hi havia de blaus, roses i malves amb llampades d'or. Quan la música pujava de to, més variats i vibrants eren els colors. Era semblant a mirar a través d'un calidoscopi, però més bonic encara. El director amb els braços estesos i els dits llampurnejant - envoltat d'una llum blava que anava canviant a mesura que s'escampava en la distància -, esdevenia part de la melodia. Quan la interpretació finalitzà s'inclinà en senyal d'agraïment i totes les llums al voltant dels músics desapareixerem per complet, restant tant sols una llum blavissa engir d'ell"

  • Molt bo[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-10-2018

    Començo a llegir el teu relat i l’acció m’arrossega a poc a poc, sento aquesta dutxa de música, la sensualitat de les notes, la manera en que embolcallen i penetren al protagonista... I quan més bé estic (i està ell també), patapam! L’horror i la fi.
    M’ha encantat, curtet i a la vegada molt intens en sensacions i imatges.

  • Notes musicals.[Ofensiu]
    Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Quina sort que tens d'estar enamorat de la teva feina laboral, tant! que fins i tot a la dutxa la vius i la sentes a flor de pell. T'acarona i t'extasia fins a perdre la consciència del que ets. I per molt fantasiós que aquest " meravellós" relat pugui semblar a ulls dels profans, en el teu relat hi besllumo ciència i espiritualitat. I et diré més! No és que el teu vestigi s'esmunyi pel desguàs, no! Sinó, que és el verb musical, la melodia dels estels, dels planetes, de la vida en general que és fon amb tu per a dur-te al concert de les altes esferes. Llàstima que no hi surti el teu correu, perquè voldria comentar més em profunditat aquest tema. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

51 Relats

51 Comentaris

19594 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat