Duran Reynals: un bon arquitecte.

Un relat de: Esquitx

DURAN REYNALS: UN BON ARQUITECTE (1895-1966)

L'art de cada període històric ve definit per les característiques -polítiques, socials, tècniques i religioses- de la societat. L'arquitectura, que té molt d'art, apart de tècnica, és on més es mostra el desenvolupament de la societat, amb els seus períodes de decadència i d'encimbellament. El passat segle XX és un model dels dalts i baixos socials que poden afectar el món. I l'arquitectura, com els seus arquitectes, en van ser la seva plasmació. Ens és fàcil recordar, en línies generals, els esdeveniments més importants del segle, i com repercuteixen, per exemple, en l'arquitectura. Un dels arquitectes catalans representatius d'aquell desordre va ser el bon arquitecte Duran Reynals.

Obtingué el títol d'arquitecte l'any 1928, quan l'Exposició de l'any 29 estava muntant-se. De família relacionada amb els capdavanters de l'alta finança, pogué, tot i recent investit del títol, construir-hi un palau: el d'Arts Gràfiques, avui Museu Arqueològic, col.laborant amb el bon arquitecte que era Pelai Martínez. Intervingué, també, en la construcció del vestíbul de l'estació de França. Però arribà la República l'any 1931, i els vents canviaren d'orientació. Aquell mateix any es fundava el GATCPAC i ell, que devia sentir i comprendre la filosofia d'aquell moviment, se'n féu membre. I exercí com arquitecte vanguardista. En són mostres la casa Espona, del carrer d'en Camp d'en Vidal , amb façana, també, al carrer d'Aribau, la casa Cardenal a Llúria-Còrcega, i una caseta a Can Mora, a Pedralbes.
Tanmateix, una cosa és l'ofici, la feina, i una altra de molt diferent els sentiments que dominen la nostra persona. La feina, si es té un bon ofici, es fa correcta, però la correcció és lluny de la perfecció, de l'art. Les cases racionalistes de Duran Reynals estan bé, però no tenen res d'extraodinari. Ell no és ell mateix en aquelles obres. Ell es troba més a gust contemplant les casetes (le vil.le) toscanes, i entrar-hi per a gaudir d'uns racons en els que se senti el calor de la llar, uns racons de sol i ombra on la llum no encegui, una subtilesa espiritual que no li dóna el racionalisme.
Duran Reynals, passada la guerra, abandona el racionalisme. Algú ha dit que seguia la moda, llavors que es volia retornar al clasicisme. Però no era això: ell sent l'arquitectura com a expressió de la finesa dins de la simplicitat, de l‘equilibri de masses i buits, de les proporcions equilibrades, d'aquella simplicitat de les primeres obres renaixentistes que té quelcom més que la modernitat abstracta, perquè conté el sentiment de la forma i no la indefinició de l'immaterial.

Viatge, i contempla la Florència de Brunelleschi, l'església de Sant Llorenç i de l'Esperit Sant, la capella Pazzi, el Pòrtic albertià de Rucellai, per aconseguir un alè de sava antiga per a concebre l'església que li ha estat encarregada , i totes les seves noves obres. L'església que projecta estarà situada al carrer del Rosselló cantonada Muntaner. La seva planta és basilical. elegant de forma, i severa de decoració. Recorda el Sant Llorenç de Brunelleschi. Com aquest, deixa les columnes corínties sense estries i, per contra, estria les pilastres fixant quin és l'element estructural dominant; eleva la proporció de les columnes fins a una posició d'entaulament, i dóna més sobrietat a les bases per aconseguir major serenitat. Els capitells són fins, i, en general, les motllures es dibuixen molt cuidades. L'ambient de l'església del Sagrat Cor no vol representar el misteri august, el desassossec i la curiositat de la fantasia malaltissa de les grans naus gòtiques, sinó l'equilibri d'un esperit reposat que no necessita excitacions extraordinàries que l'enlluernin i meravellin; d'un esperit que necessita la serenor que donen les proporcions equilibrades, la formosa nuesa de la primera arquitectura renaixentista l'existència de la qual no necessita ornaments ni complements.

Projecta varis edificis per Barcelona. Són severs i elegants, sense extravagàncies. Tanmateix, vol fer una fàbrica (al carrer del Escorial), i construïnt-la amb el mateix criteri que creu indefugible, erra del tot la seva concepció: el seu funcionalisme és fals. No expressa cap sentiment, i sense sentiment no hi ha art.

Però passem a la contemplació de les seves cases de camp.

Obrim la valla del jardí d'una qualsevol de les seves casetes. Caminem unes passes per la sendera que ens condueix al nostre objectiu, i la nostra vista no pot allunyar-se d'una harmoniosa silueta en blanc rodejada de verds, ocres i blaus. Uns graons ens pugen a l'entrada. Dues arcades de mig punt reposen en una columna central i dos capitells laterals, adossats al mur. Emmarquen el vestíbul que se'ns obre . Dues finestres als costats. Un ràfec. Res més. Però ens basta la imatge per a sentir amb força una ambient de serenitat, de pau, de benestar. La proporció de cada element ens emociona. La blancor del conjunt ens parla del sol mediterrani, de l'aire fresc i pur, de la quietud plàcida del camp, d'una vida reposada, que pot ser a Catalunya com a la Toscana...

Som a Palamós. Visitem una vil.la feta pel mestre. Tres arcades tranquil.les tanquen un pati. Avancem : vé un jardí, amb una palmera que posa una nota de moviment al conjunt. A la dreta hi veiem la casa. A l'esquerra, la zona dels serveis. La vivenda es de planta rectangular. Al pis es destaquen dues porxades cobertes amb voltes per aresta, amb tres arcades cadascuna. Un rellotge de sol separa dues arcades que donen al sud. El conjunt és bonic. Les porxades, o galeries, les que els italians en diuen "loggie", posen la seva nota elegant.

En totes les seves cases de camp, Duran Reynals ha aconseguit expressar l'harmonia de la senzillesa, la tranquil.litat d'una melodia camperola, la magnificència de les formes belles.

Ell, en Duran Reynals, com tots els artistes que ho són de debò, portava dins seu un sentiment profund i apassionat, i volia expressar-lo en cada obra. Essent sincer i coneixent la tècnica per a traduir exactament la seva intimitat, farà una obra bella. Serà una obra que conservarà sempre la seva personalitat.

Avui, pocs anys després de la seva mort, el món ha canviat molt. La sensibilitat es manifesta rarament, i els millors sentiments d'homes i dones són ignorats. Sembla que no hi hagi cabuda, ja, per la fe en un destí excels de la humanitat.

Jo penso que la vitalitat d'una societat està en el poder de l'autosacrifici i en la facultat moral de la cooperació. Però avui el poble ignora la universalitat d'aquesta llei moral i la limita a la seva petita esfera, tendint, malauradament, a l'egoïsme. Els poders fàctics són els amos del món, i el món es basa, no en els sentiments i en la sensibilitat, sinó en l'eficiència, en la riquesa i el poder. Els déus que ens volen fer adorar haurien de ser substituïts per una ètica col.lectiva generada i controlada per la noblesa de pensament, que actuï amb correcció, sense egoïsme, amb la bondat per fita.
Mentre, intentem admirar la gent que encara creu en utopies i els homes que van creure en la sensibilitat i en la bellesa. Honorem, en una paraula, els artistes de sempre, i els d'avui.







Comentaris

  • Duran Reynals.UN BON ARQUITECTE!![Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 16-01-2006 | Valoració: 10

    La bona arquitectura jo penso, que també és un art.
    Aquest arquitecte moltes coses bones va fer. I ja m' agrada molt que el sol.licitesin d' Itàlia per a que els hi fes llurs feines.
    Vostè és un artista, senyor Esquitx,!! Ho sap veure molt bé, jo el felicito.
    Pensant en Ìtàlia i en Florència, em ve al cap que el gran Miquel Àngel, també era arquitecte, a més d' escultor. I jo soc la dona d' un escultor.
    Una abraçada!!!

l´Autor

Foto de perfil de Esquitx

Esquitx

117 Relats

175 Comentaris

136809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Felanitx,1920
Barcelona, 1924 i següents.
La guerra, amb els republicans.
Camp de concentració.
Més guerra, amb els "nacionals".
Esudià pintura... i pintà.
Estudià matemàtiques... i en donà classes durant 25anys.
Estudià arquitectura... i construí centes de cases a Catalunya i, poques, a Mallorca.
Féu el doctorat... i té el títol de Doctor.
Aprengué a escriure... i escriví.
Publicats, fins ara, alguns llibres, un dels quals és "Cascarrulles.40 anys 'arquitecte".
!998. ISBN-8489698-1 DL B-12.572-98