Duna.

Quan et lleves, després d'una nit de pura disbauxa no ets, mai, la mateixa persona que hores abans es posava dins del llit sense ni tan sola treure's la roba.

A la Duna li va passar.

Muntanyola de sorra amuntegada pel vent (a les vores del mar, en els deserts).

Els seus pares van decidir posar-li aquest nom perquè, durant el viatge de lluna de mel, van construir-la a base d'ensorrades penetracions en ple desert del Sàhara. Així doncs, què millor que posar-li el nom del seu llit nupcial per excel·lència.

La Duna era un tabalot. Mai li havia agradat estudiar, això d'estar-se quieta, tancada i concentrada no era el seu fort. Es dedicava a penjar cartells varis pel carrer a través d'una agència de publicitat, Gutz.
Encàrrecs, furgoneta, escales llargues i litres de cola eren els seus principals acompanyants al dia a dia.

Planta herbàcia pertanyent a la família de les cannabàcies.

La Maria, la seva millor amiga, compartia i pagava part del pis de la Duna, heretat.
Estava molt bona, acostumava a anar ben perfumada i solia vestir de color verd.
Estudiant de jardineria i familiar llunyana de Bob Marley, segons explica.

Juntes, fumaven herba i viatjaven pels deserts més inhòspits.