D'una noia que mirava cap un altre costat en l'agost plujós

Camines
suau com el vespre és lliure
i la fredor dels núvols
aglevats als cims
l'esvaeixes amb un somriure.

Com eren plujosos els dies
i tu indiferent
i totes les cases eren més grans
i guardaven més misteris
de llibres de paper vell
i escales de fusta, com si fos tardor
però amb alè d'agost.

Tens un color al fons de les pupil·les
que no he vist mai en cap estiu.

I l'iris que s'alça ferm i perfecte
esfera perfecta com la nit
com tu, oreneta blanca
que només de ser-hi
fas l'aire somriure.

Atzar, tresor. Flor! Núvol de fruita,
trèmol de fulles vora l'aigua
Vine, vine i calma'm
que tinc por de notar que no em vols
i s'ha fet tarda.