D'una llum, el vers

Fantàstica manera d'explicar que un poema pot arribar a modelar-nos els sentits, a crear-nos intenses reaccions amb un respir o amb l'aire escrit. A aturar el temps, o a fer-nos veure allò monumental, visions de quelcom superior...

M'ha agradat!

el que meticulosament ofereixes...
particulament m'agrada molt, es tot un pregó en vers i llum.

una abraçada

Jordi

poemes curts i sentits els que crees. En general m'agraden molt. Saps captivar el lector. Ets una segeta precisa i tendre que entra als nostres cors.
Molt bon poema Gyps !!!

Fidel

Recorro la sinuosa geografia dels teus darrers breus, densos, turbulents poemes: turbulents quant són agitats per tot de vida on s'arremolina el temps que passa, el temps que ha quedat endarrera deixant missatges, imatges vívides, tornaveus i ressonàncies de melodies quasi oblidades i temes que retornen en altres mans cap al nostre present, aquest present que és escuma lleugera de dies en els niells de la nit, que és llum i imatges inverses en ulls projectats contra horitzons de cel suspès, projecccions de la vida que no ha pogut ser, i que és fe i incertesa i por en el futur. Que és herència rebuda i herència que caldrà deixar.
Turbulència de vida en el si de la ment d'un déu humil que sap que les seves paraules són a penes aquesta agitació, aquest bram a penes més alt que el murmuri. Però que és tot, absolutament tot, el que tenim.
Una abraçada,
franz

El poema sigui Déu
o Déu, el poema
per que tot està en tot
o rés, tant se val.

La paraula es va fer carn
i la carn paraula.

Precísament l'altre dia ho comentava amb en Dark: el que cada dia m'atrau més de la poesia es que s'acosta molt al que és essencial. El.limina el soroll de les pròpies paraules.

i semble quelcom que emva comentara en Rafel: Hi han poetes que la presentació...la introducció delseu vers és mooooolt mes llarga extensa ( i sobrera) que el seu poema...com ara està esdevenint el comentari, del teu magnífic poema.
Mentre tant...segueixo menjant, magnífiques catànies.