Duna, la lleopard (REPTE CLÀSSIC CDXXIX (429): CONTES)

Un relat de: Yurral Salocín

El calor esbufega per la sabana. El sol, inflexible, assedega les besties que s'apropen al riu per beure o per ser devorades pels cocodrils que allà s'embosquen, o pels lleons que sabent on abreugen els ramats de prop els vigilen. Mentre, la Duna dorm dalt d'un arbre. Ella és una anima de la nit i de dia es refugia de la calor i dels lleons en les alçades. Més tard, quan es faci la fosca, sortirà a córrer darrere els antilops o les gaseles. També haurà de canviar d'arbre, doncs aquest on és ara ja comença a ser assetjat pels lleons que controlen el territori. En cercarà un altre més lluny i més gran, doncs en ell tindrà els cadells que ara espera.

A la llum de la lluna la Duna segueix de prop un ramat de gaseles, però ara el que ha de fer és cercar un nou arbre que li doni aixoplug.


Lluny troba un baobab majestuós, tant que en enfilar-se li venen pessigolles a la panxa. Però la maniobra de la Duna no ha passat desapercebuda als lleons, i sense que se n'adoni la segueixen, i quan la duna s'enfila l'hi van al darrere.

La segueixen però no hi troben res, ni rastre de la Duna, com si per art de màgia hagués desaparegut. I de debò que així havia passat, el baobab de la duna és màgic i està connectat amb un lledoner a la vorera d'un carrer de Premià de Dalt, i en fer-se de dia, l'animal que sigui sobre el baobab apareix al lledoner en forma de peluix, fins que el primer raig de lluna torna a desfer l'encanteri i el retorna com animal a l'Àfrica.



En Biel i la Palmi surten de casa com cada matí, i com que tot ho miren veuen un peluix enfilat a l'arbre. De seguida pregunten -Papa, el podem agafar? Ens el podem quedar?- I així és com el nino va a parar a l'habitació dels nens. Però en arribar la nit, un raig de llum de lluna s'escola per la finestra i la Duna cobra vida. Els nens comencen a dir -Papa, papa, el lleopard es belluga!!!- I el pare els hi diu -Va, deixeu de jugar que ja és hora de dormir.-, -Que no, que no! Papa, que es belluga de debò!-

Quan puja el pare, els nens estan espantats a dalt de la llitera, i la Duna, també espantada comença a parir els cadells. El pare no sap que fer, s'endú els nens de l'habitació i tanca la porta. No entén com el nino ha cobrat vida.

Finalment decideix trucar a la policia. El prenen per boig. Més tard, quan deixen de sentir soroll a l'habitació i decideixen obrir la porta, a terra, junt amb el peluix de la duna hi ha dos peluixos més petits. I tots junts els retornen a l'arbre d'on havia sortit.

La Duna passarà la nit a l'Àfrica i el dia a Premià, lluny dels lleons, enfilada en un lledoner.





Comentaris

  • Sobre el "Concurs ARC de Contes Infantils 2010"[Ofensiu]

    Hola:

    Ens posem en contacte amb tu com a relataire participant en el Repte Clàssic 429: Contes.

    Com ja deus saber, des de l'Associació de Relataires en Català (ARC) hem convocat un concurs per a associats que, precisament, té com a temàtica el conte infantil. Amb aquest correu voldríem animar-te a participar-hi.

    Si vols llegir les bases de la convocatòria les trobaràs en el següent enllaç:


    Concurs ARC de Contes Infantils 2010

    Gràcies a l'avançada i disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins els teus comentaris a RC. Quedem a la teva disposició per a qualsevol consulta.

    Cordialment,

    ARC

  • Em sap greu![Ofensiu]
    nuriagau | 16-07-2010 | Valoració: 10

    Per casualitat avui m'he decidit a passar pel teu espai per llegir-me el relat del Jan i les cabretes i mira què m'he trobat! Vas fer un relat per al Repte Clàssic 429 però no el vas penjar al post de la Convocatòria del Repte que hi havia al Fòrum. Oh!

    Un conte en què els protagonistes són animals, nens i la màgia. Un relat molt ben relatat amb tres parts ben diferenciades. S'inicia amb una descripció acurada de la vida dels animals de la sabana i acaba amb una escena a Premià de Dalt. Segurament, molts nens els agradaria que els passés com al Biel i la Palmi. Del que no estic tant segura és que als pares els fes tanta il·lusió.

    Moltes gràcies, Yurral Salocín, per aquesta aportació i lamento que no coneguessis el funcionament dels reptes. De totes maneres, afegiré aquest relat a la ***** 54 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC ***** per tal que els relataires més joves i no tan joves d'RC puguin gaudir d'aquest relat.

    Enhorabona, Yurral Salocín !

    Núria

    PS: Si vols llegir els relats participants del repte, clica el següent enllaç: REPTE CLÀSSIC CDXXIX (429): CONTES - El salt de la Mandarineta (05-07-2010)