d'una amistat

Encara podia apreciar
En els teus llavis l'olor de quitrà
Del seu alè, de tabac.
Però en ells m'anava acostant,
"eh petita que acabo de fumar"
em vaig quedar parada..
les seves mans em van recórrer la cintura,
i em va abraçar,
em podia perdre en aquell mateix instant,
només eren els seus braços els que em feien sentir tan especial. M'estrenyia a ell cada cop més em va fer un petó a la galta, em va besar, em fonia en la dolçor d'aquells tendres petons, quan un cop més li vaig demanar " sisplau, no marxis mai".