D'un bri d'esperança

Un relat de: Bonhomia

La bassa mortal dels peixos-cocodril.
La veu del silenci que provoca pànic.
Una tardor massa freda,
mals auguris per l'hivern.

Tot el cos clavat al llit.
Els cabells plens de pols.
Jo, en plena crucifixió.
Totes les noies que conec
tirant-me pedres.

No hi ha refugi
per al maleït hivern.
Ni sang freda
ni sang calenta,
res no podrà amb ell.

Haurem de tastar guerres.
Ens haurem d'amagar
mentre el planeta no exploti,
i, per fi,
ens deixi a tots tirats,
fets miques,
volant descomposats,
descobrint que l'univers és salvatge
i que no el coneixíem gens.

Aquí ens empastifem d'una natura
que no sabem captar,
pobres de nosaltres,
mentre ens sentim indignes i maliciosos.

Però on duu la malícia?
A la selva humana
feta de metall d'enganyosa qualitat;
L'alquímia sempre ha naufragat,
i no serem nosaltres
qui collirem fruïts.

Però...
pel cantó positiu...
per allà ballen princeses de conte,
bruixes maques,
nobles de conte,
i més gent entre la gent,
buscant un somni
que sembla que s'amaga,
però encara resisteix...
que existeixi per sempre més!

Comentaris

  • Amb veu potent i els somnis desperts[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-05-2007 | Valoració: 10

    La paraula esperança del títol ja m'ha cridat amb veu potent.
    I tot travessant crucifixions, lapidacions i cataclismes, he arribat fins al somni que resisteix, que existeix ara i existirà després, quan nosaltres serem els mateixos però amb més temps a les esquenes i quan altres agafaran el relleu de somiar a crits.

    Com sempre, aquell aire de sinceritat que desprenen els teus poemes m'arriba aquest cop amb un bri de brisa fresca i refrescant.

    Una abraçada de color verd esperança,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.