Dulcinea

Un relat de: SANTANDREU3

Penso que els homes, a l'arribar a les acaballes de la seva vida, tots estan, més o menys, carregats de frustracions i de ressentiments. Tothom te la pretensió d'haver-ho fet tot be i el sentiment que els altres no l'han correspost amb la mateixa generositat. Això deu ser tan general que no se'n ha de fer massa cas.

El judici d'un mateix sempre és subjectiu i ple de prejudicis. S'han de deixar les coses com estan i anar per feina, que n'hi ha, i força. Seguir vivint pot ser una aventura bona o dolenta i només depèn de cadascú.

Un ha de ser tan conscient de les limitacions dels altres com de les pròpies. Moltes frustracions es deuen a l'enveja del veí que ha arribat on sigui, més lluny que tu, i no t'has parat a pensar serenament quines son les seves aptituds i les teves mancances.

No podem perdre el temps amb pensaments inútils. El futur és l'únic que ens queda. I, curt o llarg, podem fer-lo estimulant.

La vellesa és el final de moltes coses que mai no tornaran. En aspectes fonamentals ja s'ha fet tot el que s'havia de fer. Ja no ets necessari i la biologia t'està jugant una mala passada : Tota la teva maquinària corporal s'està rovellant i veus que no hi ha antídot. És llei de vida.

Aquesta davallada, però, no es general: El cap es degenera més a poc a poc. La capacitat d'il·lusionar-se es manté i els terrenys de la il·lusió poden ser gairebé infinits. Diré, per exemple, que jo he pres el Quixot per model de les meves aventures estimatòries. Era un home amb totes les incapacitats del món, però va estimar Dulcinea amb un fervor religiós. No hi va parlar mai, ni la va veure. És clar, doncs, que no la va tocar mai, però és segur que per aquell amor s'hauria deixat matar.

No és que jo segueixi exactament els camins amatoris monògams del Quixot. Jo sóc maldestre com ell i mai he agradat especialment les dones, però ara haig de confessar que cada dia sóc més polígam.

Per tenir continuïtat el meu procediment ha de ser molt discret. A la meva edat no pots mirar les dones amb la curiositat natural atrevida dels vint anys, perquè perdries la seva simpatia. Tampoc cal. Al segon o tercer dia de veure-la ja saps prou be si la pots incloure al teu harem particular.

A cada lloc d'estada habitual, doncs, hi tinc la meva estimada i l'estimo tot el temps que hi estic. Dono valor a cada gràcia que té i a cada virtut que li endevino. I quan canvio d'aires allà on vaig m'està esperant, sense saber-ho, una altra estimada.

És clar que no es pot viure només d'amors. S'han d'acompanyar de curiositats, quantes més, millor. Una bona conversa, una tertúlia plena de suggestions i, en el meu cas, jugar cada dia a algun joc dels que fan pensar atentament qui pot tenir el rei de trèvol o el sis doble, et neteja el cap de les cabòries que, sense donar-te'n compte, arrossegues tot el dia .I que fan mal, generalment.

Per mi aquesta recepta per viure és bona i crec que es pot recomanar sense consultar el farmacèutic. No penso ser l'home més feliç del món però veig que hi ha tanta gent tan desgraciada...



Comentaris

  • Preciós, senzill i vital...[Ofensiu]
    ROSASP | 12-06-2005

    L'encís d'aquests dia a dia, que s'aprèn a comprendre amb cada gest, amb cada paraula compartida, moments senzills i únics que omplen l'ànima.
    Sense més pretenció que gaudir de cada instant, retrobar aquella mirada que cada cop diu noves coses.
    Sense lamentacions pel que haguèssim pogut ésser, per que hem deixat de ser o de dir...
    Ostres, moltes gràcies per la teva recomanació.
    Crec què és una fantàstica recepta per somriure i apassionar-se per milers d'insignificances que totes juntes fan la màgia de la vida.

    Una abraçada i fins la propera!

  • quetzcoatl | 11-06-2005

    Un relat que deixa un bon regust de vida. Es nota que l'estas assaborint, i es que es al que s'hauria de dedicar tothom, i no pas entossudir-se en cabories que res aporten a l'anima...
    Em sembla una excel.lent recomanacio, i si no et sembla abusar en prendre mes d'un cop al dia.

    Felicitats i una abraçada! Ha estat un plaer llegir-te!

    m

  • de ben segur[Ofensiu]
    Lavínia | 10-06-2005 | Valoració: 10

    aquesta Dulcinea hagués tingut el seu Quixot particular en tu i tampoc, a les acaballes de la seva vida, t'hauria oblidat, perquè un home que té aquesta perspectiva lúcida i divertida de la vida, no es perd en cap memòria.

    Un relat bonic i divertit.

    Petons

  • m'agradaria haver estat[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 10-06-2005

    la teva Dulcinea per un horabaixa, va ésser un capítol deliciós ..... m'agradat molt el teu relat i sabent com ets, encara més ...

    Una aferrada molt forta

    Conxa

  • Un relat deliciós...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-06-2005

    ...on ens aportes raonaments essencialment vitals amb tota la simpatia i la il·lusió de viure. Arribar a la fermesa d'aquestes conclusions només és mostra de l'èxit real d'una vida. Prenc els teus ensenyaments com a model de capçalera.
    Gràcies per la teva generositat en aportar-nos-los.
    La referència al Quixot i el títol del relat també em semblen deliciosos.