Dues mirades

Un relat de: aisha

Dues mirades es troben per casualitat,
es creuen en un instant
que dura una mil·lèsima de segon més
que la resta d'instants del món…

Dues mirades s'identifiquen,
es reconeixen,
comencen a familiaritzar-se
encara una mica tímides

Dues mirades juguen a fet i amagar,
s'amaguen darrera rostres somrients,
temoroses d'excedir-se
en la intensitat de la llum que envien

Dues mirades prenen confiança.
S'aprecien, encara sense saber res l 'una de l'altre,
encara sense saber de quin color
són els ulls que les dirigeixen

Dues mirades ja en són una,
ja no hi ha timidesa, ni temor, ni desconfiança,
es tornen transparents...
i obren les portes al seu interior

De sobte, una de les mirades perd el contacte.
És tan sols una espurna d'absència,
però l'altre, en seguir-la,
no troba el punt on ha quedat ancorada....

El temps cau a trossos,
les dues mirades perdudes en horitzons diferents
criant-se a poc, a poc i en silenci
en un lament solemne...

I les dues mirades deixen d'estar unides,
les corrents d'aire del destí
les ha fet virar en sentits diferents
i mai tornaran a compartir la mateixa llum...





Comentaris

  • La força de dues mirades..[Ofensiu]
    Azalea | 27-02-2006

    Molt bonic!!
    Expliques una sensació que ens ha passat a tots... creuar-te la mirada amb algú, i que d'aquesta mirada en sorgeixi màgia sense parlar... i les ganes de conèixre a aquella persona, però al final tot queda en un simple creuament de mirades, perquè cadascú segueix el seu camí.
    Segueix escrivint!!
    PD: jo també tinc un poema que parla d'això! és una mica diferent... però en part explica el mateix. "La força de dues mirades que tan sols busquen això: mirar-se, que només volen buscar-se.......

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aisha

aisha

13 Relats

14 Comentaris

14137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Què dir-vos?... si heu llegit alguna cosa meva, ja sabreu que bàsicament escric quan estic o trista o melancòlica, fet que encara no sé explicar.
per que em coneixeu una mica millor, us diré que m'agrada la música, la poesia, descobrir coses, sensacions i gent nova, les sensacions a flor de pell, els moments que marquen el pas dels dies i, sobretot, les converses que no em deixen indiferent ( de vegades fins i tot sense paraules).
no puc suportar les injustícies i basicament la gent que no es comporta com realment és per por a que els que no són com realment són li digui com ha de ser.

Bé.. formar part d'aquesta pàgina és un gran honor per a mi, poder compartir aquest espai amb gent que escriu tan i tan bé... vull dir que saludar-vos a tots, tant autors com lectors, i agraïr-vos que feu que això sigui possible.

I poc més... animar-vos a que critiqueu tot el que volgueu, perque és la única manera d'aprendre!

SaLuT i DeSoBeDiÈnCiA.