Dues infra-històries

NOTES JUSTICIERES

Aquelles notes havien tingut per pare ni més ni menys que el grandíssim i inmortal Wolgang Amadeus Mozart i ara trobaven absolutament intolerable que aquell tros de bèstia les tractès amb aquella manca de talent i de delicadèsa.

Mai no havien patit un maltracte similar. Allò era la violació de totes les normes del bon gust, de la decència, de l'estètica i de l'ética. I la cosa fins i tot anava més allà perquè la partitura sentí que s'estava morint, que estava a punt de ser esmicolada i abocada a la deixalleria.

En aquell moment, però, un escamot de notes van sortir dels darrers pentagrames de la partitura i es van clavar al coll de l'aprenent de violinista, que caigué mort a l'instant. La partitura havia quedal salvada. Les orelles dels oients, també.

Qui sap si el violí es salvà o no es salvà?





ENAMORAMENT DEL MÒVIL

Malgrat que no ho deia, estimava el seu mòvil per damunt de totes les coses. Per damunt del seu cotxe, de la seva casa, de la seva oficina, del seu carrer, de la seva ciutat.

L'estimava per damunt de la seva dona, dels seus fills, dels seus pares, de les seves amants, dels seus amics i dels seus enemics.

L'estimava per damunt del seu gos, del seu gat, del seu cavall, de la seva tortuga, del seu canari i dels seus peixos; que ja és estimar.

L'estimava per damunt del seu partit polític, del seu sindicat, del seu equip de futbol, de la colla amb qui quedava per anar de gresca de tant en tant.

L'estimava per damunt dels llibres, de les pel.lícules, dels programes de televisió, de les sinfonies, els cuartes i de totes les cançons.

Sí, estimava el seu mòvil per damunt de tot. Era l'esser més fidel que mai no l'havia acompanyat en la seva vida.

I no l'estimava perquè tingués jocs, ni internet, ni no sé quantes coses que ell mai no feia servir perquè ni savia que el seu estimat mòvil les tenia.

L'estimava perquè, sempre que era a punt de fer exàmen de consciència, sonava i li evitava els remordiments automàticament.