Dubtes

Un relat de: Pell de lluna

T'apropes però quan ets prop t'allunyes de nou
fins i tot més que abans...
perquè cada cop els nostres secrets són més grans

Per què t'amagues?
Per què no em deixes conèixer-te?
Diguem: que ens separa?
O potser seria millor preguntar-te: Què ens uneix?

No ho sé...
només sé que tu per mi ets com un iman
un iman que m'atrapa,
que m'estira i que no em deixa escapar

Cada cop que t'apropes m'empenys cap a l'abisme,
m'empenys cap a una vida que no és la meva...
I qui sap! Potser tampoc la teva...

Per què ets tant lluny quan podries ser tant prop?
Per què?!
Et desitjo com mai he desitjat a ningú,
però tu només ets prop quan jo sóc lluny...

El neguit creix,
creix cada cop més...
Necessito sentir-te prop,
Necessito la teva escalfor
encara que només sigui durant un instant
Necessito que siguis meu... i jo teva..

Però, quan valdrà aquest instant?
Quant hauré de pagar per aquest instant?
A quant hauré de renunciar?...

Comentaris

  • és preciòs, molt dolç[Ofensiu]
    _ | 21-12-2006 | Valoració: 10

    m'encanta, i més que res perquè estic en una situació molt , però que molt semblant, i aquest bonic poema m'ha fet pensar, gràcies, m'encanta.

  • Pell de lluna[Ofensiu]
    Queca | 26-09-2005

    amb ulls de pluja, alé de mil colors...
    mmm..... quina cançó de sopa de cabra. Màgic nom el teu.
    Quants dubtes! I dius que ja els tens resolts? I com ha acabat la cosa? T'has allunyat del tot o ell/a s'ha decidit a apropar-se fins a tocar-te?
    M'ha agradat molt, un constant contrast!
    Un petó i a viure!

  • TOT I RES![Ofensiu]
    AVERROIS | 07-09-2005 | Valoració: 8

    En el fons l'amor per un altre persona, no deixa de ser una renuncia. Però a vegades per un segon de felicitat es bo renunciar al que sigui. Desprès et pots trobar que aquesta renuncia no et val la pena, però el que no pots fer es no intentar-ho, sino no t'ho perdonaries mai. Una abraçada.