Dubtes

Jo també m'he despertat sobtat, aquesta nit.

M'has visitat, m'ho diu el teu perfum al coixí. No ho he somiat. Escapant-te de la teva presó has volat fins a mi i, aquesta vegada, la teva mirada d'innocència no t'acompanyava.

Avui, hem lluitat plegats com mai en un combat que feia molt de temps teníem pendent, superant la incertesa d'altres vegades, trencant l'obstacle que ens feia dubtar. Ens hem tastat poc a poc sense presa com tots dos desitjàvem, seguint les pautes que no estan escrites però que tots dos coneixem. Amb la seguretat de vèncer el risc d'un fracàs que fins fa poc feia corcar la nostra estabilitat. El plaer regalat ens ha fet forts. Hem fet encaixar la peça que ens faltava.

Al final les teves suaus paraules a cau d'orella han apagat totes les meves pors: "Gràcies, ara ja no tinc por de dubtar".

Satisfets, ens hem mirat. La mirada de complicitat guanyada dia a dia. La mirada de saber-se estimat.

I dibuixant amb el dit un gira-sol al mirall suat, has marxat i tornat a la teva presó, amb tots els teus dubtes esborrats i amb la mirada d'innocència de cada dia als teus ulls ametllats. I jo, altra vegada sol, m'he dormit, amb el somriure als llavis per saber que la teva ànima ja no es tan lliure perquè me n'has regalat un tros. Gràcies per fer-me somiar.