dubtant com sempre

Rallant el límit de la realitat,
descobreixes tímid, la veritat

res és contundent
no hi ha motius
per ser valent

Per que em mires
mentre camines?
no vols veure
el teu camí?

discutint si existim
et diran que si,
no ho deixis de dubtar,
se't haurà acabat pensar.

Descarta la veritat
que el que importa
es buscar-la
sense trobar-la

un joc solitari,
on les trampes no són,
es transformen a la ombra
en normes personals,

A qui vols enganyar?
si tan sols tu saps jugar.

una dansa macabra
que et fa ballar
sobre núvols plens de res