DROGUES

Un relat de: SntJordi

L’Arnau es un jove univesitari que està a segon any de carrera de medicina, amb tot aquest temps ha fet molts bons amics, té una novia la qual s’estima amb bogeria que va a la mateixa classe que ell. L’Arnau practica molt esport, fa peses i atletisme, els estudis no li van gens malament, treu bones notes, va cada dia a classe i a les temporades d’examens es volca totalment en la matèria.
Els seus pares están encantats amb ell igual que la seva germana petita la Júlia. L’Arnau s’estima a tothom igual que tothom estima l’Arnau, cau bé a la gent i als seus amics. El seu comportament com a persona i com a estudiant es exemplar i li auguren un gran futur com a metge.
Quan va acabar els examens finals de segon any de carrera igual que els seus companys de clase van decidir celebrar una festa al seu pis on residia i que compartia amb altres joves univesitaris, aquella nit van fer un bon sopar i van brindar amb vi i cava el final de curs, els esperava tot un estiu per davant i ja havien fet plans per anar de vacançes. A l’acabar el sopar continuaren amb cubates per acabar de rematar la festa, un d’ells va treure una nova droga de disseny que era lo ultim que havia sortit, era un liquid transparent que es posava a dins del cubata, allò els feia desinhibir, els feia sentir millors del que eren pero del que no s’adonaven i n’eren bastant incoscients, (tot i estar informats minimament dels efectes secundaris que pot portar el consum de drogues) era que allò no els portaría enlloc més que problemes. Quan l’Arnau es va decidir a probar-ho després de molta insistència per part d’alguns es va sentir en un altre món on tot semblava que fos possible. En un moment de deliris quan el cor li bategava ferotgement i accelerat els seu cos va pujar precipitadament de temperatura, i l’Arnau es va convertir en superheroi.
-Tinc poders- va dir- i els meus superpoders venen de més enllà de les estrelles, va anar cap al balcó es va posar de peus a la barana estirà fort els braços i es va llençar.

Comentaris

  • Males companyies[Ofensiu]
    Caram caram | 30-08-2012

    Qui li va oferir aquesta substància podia ser un psicòpata, un assassí, o senzillament un inconscient, però del que n’estic segur és que no era una bona companyia. El meu consell ................ escolteu Serrat quan diu “ trio els meus amics amb vara rasa, són el millor de cada casa”

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: