DRING-DRING

Un relat de: E. VILADOMS
Dring-dring, dring-dring! Gat, gos, àvia i qui hi hagués pel davant s'apartaven per deixar-nos passar.
—Coi de canalla! Què feu amb la bicicleta dins de casa?
I nosaltres rèiem.
En dèiem bicicleta, però es tractava del resistent tricicle de fusta i ferro de quan la mare era petita; me l'havien passat uns recicladors reis de l'orient, després d'una envernissada. M'hi desplaçava donant-me impuls amb els peus, mai vaig fer l'esforç de pedalejar. El meu germà petit, en canvi, va aprendre a fer anar els pedals gairebé al mateix temps que a caminar. Jo m'asseia darrere seu amb les dues cames cap a un costat, enllaçant-li la cintura amb el braç dret, tal com havia vist fer a les senyores que anaven amb moto de paquet. Fèiem una volta al sortidor de l'eixida, dues, tres... cap a la cinquena ja estàvem ben marejats; aleshores, aprofitant que algú obria la porta entràvem per la cuina i començàvem el nostre recorregut dintre casa.
—Coi de canalla! —deia l'àvia, en veure les roderes que li havíem deixat al llarg del passadís acabat de fregar.
Els reis no van trigar gaires anys a portar, al meu germà, una bici de les de debò que vam compartir durant una temporada. Li van treure les rodetes petites del darrere abans que jo aprengués a mantenir-hi l'equilibri. El tricicle arraconat, se'l va endur el drapaire juntament amb una colla d'aixades i d'altres estris rovellats.
Les nenes anàvem poc en bicicleta, saltàvem a corda, jugàvem al pinset i fèiem anar l'escombra i l'agulla de cosir des de molt aviat. Els jocs de carrer eren més aviat cosa de vailets.
I justament avui, tot passejant, he vist el tricicle a l'aparador del brocanter del carrer Major. Després de tants anys, no podria assegurar que és el mateix, tot i que s'assembla tant al del meu record! La veu de l'àvia i les rialles del germà fa temps que van emmudir; però, quan he passat per caixa, m'han assegurat que amb una mica d'oli tornaré a sentir el dring-dring del timbre.

Comentaris

  • El tenia[Ofensiu]
    Josep Ventura | 05-02-2017 | Valoració: 10


    ben amagat aquest record, la bicicleta de tres rodes també la feia servir de patinet mentre passejava la meua germana per tota la casa. Fabulós!!!

  • sí que l'havia llegit[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 31-01-2017

    però no n'he comentat gaires aquest mes. O potser cap, ara no ho sé.

    Trobo que aquest cop has fet una redacció molt acurada, on els records i els sentiments els has dut a primera plana amb molt bona lletra literària, però ara ens cal fer un cop de volta més al timó literari, si volem tenir opcions a ser triats pel recull. Que tampoc ha de ser prioritari, passar-s'ho bé també compta.
    Potser és això, que sols volem passar-nos-ho bé, explicant allò que ens plau, sense la sana intenció de ser finalistes.
    Aquest teu mereix estar entre els triats, però tots no hi caven.

    Sort a la propera!

    Ferran

  • sí que l'havia llegit[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 31-01-2017

    però no n'he comentat gaires aquest mes. O potser cap, ara no ho sé.

    Trobo que aquest cop has fet una redacció molt acurada, on els records i els sentiments els has dut a primera plana amb molt bona lletra literària, però ara ens cal fer un cop de volta més al timó literari, si volem tenir opcions a ser triats pel recull. Que tampoc ha de ser prioritari, passar-s'ho bé també compta.
    Potser és això, que sols volem passar-nos-ho bé, explicant allò que ens plau, sense la sana intenció de ser finalistes.
    Aquest teu mereix estar entre els triats, però tots no hi caven.

    Sort a la propera!

    Ferran

  • Quants records[Ofensiu]

    Quants records s’amaguen darrera la bicicleta… de tres rodes!
    M’has fet reviure la “tricicleta” que vaig estrenar de ben petit, quan ja l’havien estrenat, en el seu moment, els meus dos germans més grans.
    —Joan—

  • Subtilment intens[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-01-2017 | Valoració: 10

    Un relat subtilment intens, que funciona també com a crònica d'una època. M'he identificat amb el narrador en primera persona -la protagonista- i he visualitzat eixe tricicle que connecta amb el passat. M'ha agradat molt!

  • Ostres, el tricicle![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Si tu, entre tantes bicicletes i m'havia oblidat del tricicle, la nostra primera bicicleta! Fantàstic, Enriqueta, moltes gràcies per reivindicar aquestes tres rodes que tant ens han ajudat a divertir-nos. Una forta abraçada i moltes gràcies per això del "Tàndem". Miraré les dates i si puc venir t'ho diré.

    Aleix

  • Bells records...[Ofensiu]
    brins | 21-01-2017 | Valoració: 10

    No sé si el tricicle que la protagonista veu darrere d'un aparador és realment el de la seva infantesa, però estic segura que els records que li vénen al cap quan l'observa són tan reals i bells com els que jo tinc en aquest moment després de llegir el teu relat. Felicitats!

  • Quins records![Ofensiu]

    Com s'assemblen els teus anys als de tots els que vam néixer llavors.
    Desvetlles amb el teu relat, ben construit, records d'aventures amb bicicleta, genolls pelats, i aquells patins que l'avi Manel em va fer amb unes pinyes grosses. Era traçut de mena!
    Ja esperem el teu proper viatge.

  • Dring-dring[Ofensiu]
    Materile | 21-01-2017

    Quin so més característic que tenia el timbre. Un relat que et trasllada al passat i es compara amb els nostres inicis, en aquest cas amb els meus.

    Un bon relat que ens ha fet viatjar.

    Una abraçada,

    Materile

  • Quins records![Ofensiu]
    Fremen | 20-01-2017

    M'has fet anar endarrere! A casa vaig aprendre a anar amb bicicleta al passadís, en pocs dies va quedar ven marcat del manillar!! Quina joguina!!!

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Un relat preciós

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

34 Relats

411 Comentaris

26272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)