Drets històrics

Fa pena llegir els diaris quan es parla de política.

Vaig entenent que la gent prefereixi el futbol, perquè quan es diu gol és que la pilota ha entrat a una porteria, i si l'equip contrari ha fet més gols, doncs ha guanyat el partit l'equip foraster.

En política es diuen barbaritats i al cap del temps que convingui, el mateix que les ha dit, diu tot el contrari i no passa res.

Ara es diu que parlar de drets històrics és remontar-se a la quasi prehistoria i la gent no opina, passa de pàgina i comença a llegir el que està passant a l'Afganistan.

Sembla que els periodistes, si no ho han fet els polítics quan tocava dir-ho, han d'aclarir conceptes.

Espanya va ser proclamada nació després de les Corts de Cádiz, exactament l'any 1812.

Catalunya va ser incorporada a Espanya perquè pocs anys abans havia estat envaida per el Borbó Felip V i incorporada a Castella a sang i foc, gràcies a la retirada de l'ajuda anglesa, traició comprada per Castella amb la cessió de Menorca i GIBRALTAR, que Espanya no deixa de plorar encara.

Diuen que hi ha crims que no prescriuen, i la barbaritat comesa pel Felip V per a mi no ha prescrit i per això jo em sento cátala de socarrel. No sé quan trigarà, però algún dia s'haurà de fer justicia.

El que no s‘entén és que des que Castella va perdre el seu imperi, els dits països perifèrics suportem tan resignadament el paper de Colònies i ens deixem prendre el pel de la manera que ho fem.

Tothom hauria de saber que Castella era un poble de secà, on el treball només podia ser feina del poble més baix. I que per aconseguir alguna concessió reial s'havia de fer la "prova de mans", que consistia en demostrar que les mans del sol-licitant només havien treballat per rei.

I ens han robat la història del descubriment d'Amèrica, que va fer el cátala Cristòfol Colom, de Girona, i que els mariners de les tres naus portaven barretina i van salpar de Pals. I que en el diari d'abord es parla de la molt mala travesía en les 3.000 milles primeres, fins travessar les "torres de Hércules", que és l'estret de Gibraltar.

I ens van vedar el viatge a Amèrica als catalans durant els primers 300 anys, perqué no propaguéssim allà la nostra llengua. Llengua que, per cert, és més rica que la castellana perquè té més sons vocals i permet més matisacions. Pregunteu-li a un músic si es pot fer més música amb una flauta o bé amb un orgue.

Tota aquesta argumentació està escrita com un vòmit, sense repassar ni cuidar cap ordre mínimament aproximat al que es pretén fer en aquesta página, que vol ser literatura.

Però tot fa cas al títol d'aquest paper : DRETS HISTÒRICS, que va dirigit especialment als que creuen que la Història de Espanya va començar amb la Transició.

Admiro aquella gent per la fe amb que es creu les seves mentides, però els compadeixo per la seva ignorancia, encara que a bofetades ens guanyin sempre.

I em fan pena els nostres polítics, que sempre que els arriba una engruna diuen allò de PEIX AL COVE i es queden tan amples.

SANTANDREU3