Dreceres de l'espai

Un relat de: Melcior

El nostre tros de vida
és com llum de les estrelles,
no saps mai si la veus ara,
fa mil anys que no existeix,
o bé és una llum que neix
per fer-se grossa i més clara,
com la nostre vida rara
que és d' ahir, ara o demà,
és de sempre o bé no hi és
ho és tot, o rés de rés .

La llum de la meva estrella
avui brilla més que mai,
és per això que la vento,
l' engreixo i la rebento,
vull que doni tanta llum,
que en la foscor de l' espai,
apareguin les dreceres
dels estels i les estrelles,
les que fan més llum
les que són més belles.

Companys del món i les estrelles,
penseu que la nostra llum
és tan clara com la d' elles,
no deixeu que es faci fum .

Comentaris

  • rima molt bona, noi![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 09-09-2007 | Valoració: 10

    no t'he comentat abans perquè no m'arriben els avisos dels comenaris, perdona!

    Veig que t'endinses en la tècnica del poema com si res..., molt bé, Melcior!

    Boniques les imatges!, sí, tots som estrelles i ens il.luminem els uns als altres..., sort d'això, sinó.

    Molt bonic i pictòric. L'imagino i de tanta llum quasi m'encego. (Ës broma però ben intencionada)

    Un petó ben dolç. Melcior i gràcies pel teu comentari tan encertat. Fins aviat, espero!

  • gypsy | 04-09-2007 | Valoració: 10

    "...no deixeu que es faci fum..."
    un cant al veritable optimisme, rebentar estrelles de llum, sí i morir si cal, enlluernats.

    petons