Cercador
Draps de lluna plena
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El gibrell, a punt, amb l'aigua calenta escalfada als fogons dins d'una olla per estalviar engegar el termo.
Ha estat apilant draps llardosos durant unes setmanes i ahir els va posar a estovar.
Els tres gats que té volen mirar l'acció. Un des de la teulada, l'altre des de sobre un dipòsit i el tercer des de dalt d'un test buit trabucat.
El setantè, il·luminat pel pleniluni, amb desfici, frega i frega els tèxtils bruts. Els felins s'han posat a miolar per acompanyar l'acústica de la feina sabonosa remenaire.
Les parets del pati estret són altes, la taula on feineja és baixa. L'home està agenollat i, tot i que la positura l'adoloreix, s'aguanta: no és un queixós que tingui constantment el cul al consultori mèdic.
Li ve un element a la ment:
-La llesqueria! Hi aniré quan obrin a les deu i deu, la seva puntual hora!
Ha fet dejuni dos dies. La lluna rodona li sembla un formatge de bona bola. La gana es destapa. Cal, però, deixar els trossos de roba nets com una patena o, si més no, mitja patena.
Un drap està foradat. Hi passa un dit índex i se li escapa una rialla de boca esdentegada. Només podrà menjar llesques toves, res de torrades, sucades amb tomàquet i amb un raig d'oli d'oliva, lluent, daurat. La panxa li ronca: demana.
Continua treballant.
Quan les tres campanes de l'església anuncien la mitjanit, els gats esdevenen veus d'emissora radiofònica.
-Sven, el víking!- exclama un, amb veu de falset.
-Quin preu té?- pregunta un altre, sorprès, interessat.
-El mateix que una porció de balena adobada o cent grams d'embotit de ren, estimats!- informa el tercer, amb to clar i neutre.
El satèl·lit natural de la Terra permet que un núvol tirabuixó li tapi la calba.
L'home esbandeix la bugada en una galleda que tenia preparada on ha afegit a l'aigua tres gotes i mitja de suavitzant marca 'Sususoft'.
-Sususoooft! Susuuuuusoft!-canten a l'unison els tres animals, en estat divertit. Ell s'anima, relaxa l'anus i allibera una tirallonga de potents gasos que xoquen, un cop enlairats, contra una xemeneia i li torcen el coll. Li sabrà greu i l'abrigarà amb una bufanda de mohair -però que pica- que havia pertangut a una tia soltera que tenia ulls de poll i cataractes i un cor més extens que dues Amazònies inexplotades, verges. Comparar-ho amb uns quants quants quants camps de golf...també ho fa, l'home.
-Softgolf!- creen, improvisadament, els tres gats- Sofsoftsoftgolfgolfgolf!
El núvol es destirabuixoneja, es polimorfeja en la figura d'un capitots nòrdic, Sven. Tots els estels es graten les butxaques: el volen comprar?
Puja al terrat -nou esglaons desiguals- l'home, amb la galleda. Escorre els draps sobre plantes crasses que creixen dins orinals de porcellana d'una col·lecció d'aquella difunta.
Sota la volta celest, silenci. Tot s'encalma.
Un cop estesos, els draps són gronxats per un ventet nocturn trapella que transportat desitjos menuts i sans i que també acarona.
L'endemà l'home s'atiparà a la llesqueria, que la feina fen feta té premi.
Ha estat apilant draps llardosos durant unes setmanes i ahir els va posar a estovar.
Els tres gats que té volen mirar l'acció. Un des de la teulada, l'altre des de sobre un dipòsit i el tercer des de dalt d'un test buit trabucat.
El setantè, il·luminat pel pleniluni, amb desfici, frega i frega els tèxtils bruts. Els felins s'han posat a miolar per acompanyar l'acústica de la feina sabonosa remenaire.
Les parets del pati estret són altes, la taula on feineja és baixa. L'home està agenollat i, tot i que la positura l'adoloreix, s'aguanta: no és un queixós que tingui constantment el cul al consultori mèdic.
Li ve un element a la ment:
-La llesqueria! Hi aniré quan obrin a les deu i deu, la seva puntual hora!
Ha fet dejuni dos dies. La lluna rodona li sembla un formatge de bona bola. La gana es destapa. Cal, però, deixar els trossos de roba nets com una patena o, si més no, mitja patena.
Un drap està foradat. Hi passa un dit índex i se li escapa una rialla de boca esdentegada. Només podrà menjar llesques toves, res de torrades, sucades amb tomàquet i amb un raig d'oli d'oliva, lluent, daurat. La panxa li ronca: demana.
Continua treballant.
Quan les tres campanes de l'església anuncien la mitjanit, els gats esdevenen veus d'emissora radiofònica.
-Sven, el víking!- exclama un, amb veu de falset.
-Quin preu té?- pregunta un altre, sorprès, interessat.
-El mateix que una porció de balena adobada o cent grams d'embotit de ren, estimats!- informa el tercer, amb to clar i neutre.
El satèl·lit natural de la Terra permet que un núvol tirabuixó li tapi la calba.
L'home esbandeix la bugada en una galleda que tenia preparada on ha afegit a l'aigua tres gotes i mitja de suavitzant marca 'Sususoft'.
-Sususoooft! Susuuuuusoft!-canten a l'unison els tres animals, en estat divertit. Ell s'anima, relaxa l'anus i allibera una tirallonga de potents gasos que xoquen, un cop enlairats, contra una xemeneia i li torcen el coll. Li sabrà greu i l'abrigarà amb una bufanda de mohair -però que pica- que havia pertangut a una tia soltera que tenia ulls de poll i cataractes i un cor més extens que dues Amazònies inexplotades, verges. Comparar-ho amb uns quants quants quants camps de golf...també ho fa, l'home.
-Softgolf!- creen, improvisadament, els tres gats- Sofsoftsoftgolfgolfgolf!
El núvol es destirabuixoneja, es polimorfeja en la figura d'un capitots nòrdic, Sven. Tots els estels es graten les butxaques: el volen comprar?
Puja al terrat -nou esglaons desiguals- l'home, amb la galleda. Escorre els draps sobre plantes crasses que creixen dins orinals de porcellana d'una col·lecció d'aquella difunta.
Sota la volta celest, silenci. Tot s'encalma.
Un cop estesos, els draps són gronxats per un ventet nocturn trapella que transportat desitjos menuts i sans i que també acarona.
L'endemà l'home s'atiparà a la llesqueria, que la feina fen feta té premi.
Comentaris
-
És un plaer llegir-te[Ofensiu]Montseblanc | 13-08-2017
Aquestes atmosferes que crees del no res, amb situacions quotidianes, que podrien semblar sense interès, que ningú s'hi fixa. Però als teus relats qualsevol cosa pot esdevenir especial, com si tingués un doble significat. Agafes la nit, la lluna plena, tres gats, uns draps bruts i un home gran. Ho barreges dins del teu barret de copa i fas màgia, màgia sense trucs. Fas que em senti allà, a l'escena, i que ni tan sols em sembli estrany que els gats parlin, m'ho crec. Preciós, Mena.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436206 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com