Dramatúrgia al metro

No ets ningú quan passes exclamant-te
Estàs parlant tot sol: entotsolit!
Entre la gent que bada o que mira
Cap al sostre del vagó com meditant,...

Un esglai sense veu t’ha de recórrer
Ara que veus que el teu plany no s’escolta!
I que comproves que ets inexistent,
Ben sol, en mig d’un riu de pocasoltes,...

Tu no ets ningú per nosaltres, bon amic!
sinó, el dolor ens pujaria per l’espina!:
És millor llepar-se les ferides a l’espera
Que no ens toqui de seguir la teva sort,...

Aboques tot: euros i targetes,
Dius que te’ls han donat uns com nosaltres,
Divuit en necessites i en tens dotze,...
Et revoltes, t’exclames a la vora.
Jo abaixo els ulls i em concentro en la lletra
del diari, precisament on hi diu: ajustarem!
Bell circumloqui, eufemisme o el que sigui!

Segueixo el teu declam i t’estudio:
La teva pell suorosa, la joventut del rostre,...
No estàs fingint del tot, no et sortiria!
Ens dius la veritat, però així i tot
M’espero per rascar-me la butxaca.
M’has convençut quan dius que no ets pas lladre,
No ho ets, ni ho eres ni ho seràs,...
Tan sols et calen les monedes justes
per encendre el llum a quarts de 7.

T’allargo dues peces de 50
I tu te’n vas cap vago proper:
Has adquirit l’status de persona!