Dos.

Dos,
és un més un, més
la voluntat de ser-ho.
Dos,
de vegades no
és més que un.
Ni menys que tres.
Dos,
pot ser una suma,
un acompanyament,
o un esborrar-ne un.
En el meu ideal,
dos, és
una més un, seria dos-a...
Dos,
és sortir d'un mateix.
També pot ser dos...
També pot ser companyia
o solitud.
Dos,
de vegades és
anar més enllà,
i altres és repressió,
o immobilitat.
Dia i nit és dos,
però si quasi no es troben,
només passen de costat.
Mar i roca, dos...
Odi i enveja, ja és infern.
Llavis en són dos,
de vegades en sumen quatre
en la mateixa fusió...
Temps i temps en són dos?
Paciència, és un do.
Dos,
penseu-hi...
El gat i el gos
també en són dos.
El pa i la gana.
I només és dos
si no arriba a tres.
Pa i aigua no són dos,
és un menú d'humanitat.
El qui toca el dos
és ell i la seva fugida.
Dos,
però ja té tres lletres...
El cel i la terra no són dos
ja hi ha un divorci pel mig.
Rosa i espines són dos i dos...
Guerra i pau no són dos.
Difunt i mort no són dos,
sempre hi ha un amor fatal.
Un peu i un peu són dos,
l'horitzó és destí?
La voluntat d'unitat és camí.
vida i ombra, dos.
Sal i pebre, dos.
Dues hores un rellotge.
Dos
temps una sola hora.
Dos
rems una sola barca.
al pany dos tombs de clau.
Dos
blanc i negre.
Dos
també són els que no sumen
mai, de vegades tampoc
resten ni divideixen.
forca i forca, dos dimonis.
Por i por, temor.
Cafè i marro, dos.
Mel i mató, dos.
Mirada, dos ulls.
Plors, sempre més d'un,
més de dos.
Els errors de vegades
també sumen més de dos.
Els innocents són molts,
els morts també.
Diners,
sempre acaben
corrompen a més de dos.
Tu i jo, dos,
dos móns.
Gossos, més de dos,
la mateixa mossegada.
Llibres, sempre més de dos,
afortunadament.
Vida,
una sola vida.
Vida,
mai no suma dos,
tot és acompanyament.






onatge